Escapades

Llac de Graugés

4 vots

Avià - Barcelona

Paratge canviant segons l’estació de l’any gràcies a la flora esponerosa que envolta la làmina d’aigua. Indret de repòs entre setmana i de sortida familiar dissabtes i diumenges. Amagat als passavolants, però amb una clientela fixa.

SALVADOR REDÓ. El paratge del llac artificial de Graugés canvia d’allò més segons l’estació de l’any que el visiteu. La frondositat de la flora n’és la causant. Així, dels ocres dominants de la tardor, hem passat al gris hivernal i ara ens submergim en l’esclat de verds i no sols de verds d’una primavera que enguany és regalada arreu. Graugés és un indret per a l’esbargiment familiar conegut per comarcans però també per forans que donen negoci als pocs restaurants del rodal. Les ribes de l’estany són un espai idíl·lic per on us recomanem de passejar entre setmana si el que cerqueu és la tranquil·litat que ofereix la solitud. Si sou aficionats a la fotografia, l’entorn natural de Graugés us proporciona força temes, llums canviants i enquadraments interessants. Tot i que l’origen de l’actual fesomia és artificial, el temps transcorregut  l’ha incorporat de ple al paisatge i sembla que hi sigui de tota la vida. El 1887, l’industrial Agustí Rosal i Sala disposà l’indret com a espai de passeig  i com a reserva d’aigua per a les seves explotacions agràries. Un cop acabada l’obra es procedí a l’enjardinament amb espècies foranes com el teix i el margalló, i s’hi van plantar plataners. Les espècies autòctones hi són ben representades per les alzines i els roures.

 

Per conèixer el llac de Gaugés heu de deixar el cotxe a l’esplanada del davant del restaurant; si us hi voleu quedar a dinar, us aconsellem demanar la col i patata passada per la paella amb una bona rosta de cansalada o les botifarres (preneu nota que l’establiment tanca els dimarts). Us trobareu en una plaça envoltada d’edificis en desús, testimonis de l’antiga colònia agrícola. El camí de ronda comença a la dreta; heu de travessar una porta oberta al filat. El camí girarà ben aviat per resseguir la vora de l’aigua; és ample i fa de bon passejar. Si no feu fressa i pareu l’orella, és possible que sentiu el so sincopat del picot que a cops de bec forada la fusta dels arbres morts a la recerca d’insectes. El picot senyoreja les alçades, i els ànecs collverd, la làmina d’aigua.  Aquesta primavera hi hem pogut fotografiar el pica-soques blau.

 

Com arribar-hi?  Podeu fer cap a Graugés des de la colònia Rosal o des de la carretera de Valldan. També ho podeu fer per l’interior del nucli urbà d’Avià. Si preneu aquesta opció, passareu per davant de l’església romànica de Santa Maria.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Més plans

Sant Joan de Peu de Port des del riu

Sant Joan de Peu de Port: L'origen del rellotge

La ciutat que acull la primera etapa del camí de Sant Jaume és tot just una vila de mil habitants, però tot i la seva minsa dada demogràfica conserva trets elegants

Cap Sant Vicenç

Sagres, el refugi del navegant

Aquesta regió portuguesa destaca pels paisatges dramàtics d'immensos penya-segats mirant cap al mar i platges gairebé desertes

Les tombes púniques de Tànger, al costat del cafè Hafa

Tànger: La ciutat a l'altre costat

El viatger que arriba fins al cafè Hafa sent el vertigen de l'altura i la grandesa de la humanitat ja que gairebé pot tocar amb els dits Tarifa i el teatre romà de Baelo Claudia

Monestir de Sveti Dorde, a la badia de Kotor

Badia de Kotor: Xiprers entre els núvols

Els montenegrins ensenyen al visitant amb orgull els monuments per distingir-se dels veïns bosnians

De:
Fins a: