Escapades

Llocs imprescindibles de veure abans de morir

0 vots

Berga - Barcelona

Un llibre proposa deu topònims de les comarques centrals entre els 501 llocs d'arreu de l'estat que cal conèixer

Berga és una "adecentada ciudad", Montserrat "uno de los máximos referentes del nacionalismo catalán" i Castellar de n'Hug un dels molts "pueblecitos que tienen un encanto especial". Amb aquesta prosa florida s'expressen Salvador Martínez i Eladio Romero en el llibre 501 lugares de España que debes conocer antes de morir (Now Books). Una llista en la qual figuren deu poblacions i topònims de la Catalunya central.

 


L'esperit amb què els autors han elaborat la llarga relació de visites indispensables a "esa Piel de Toro tan denostrada a veces, pero tan querida a la postre" respon al molt subjectiu criteri que cal conèixer les regions ibèriques abans de viatjar a l'altra banda del món. En el que sembla que no hi pugui haver discussió és que arreu de l'estat hi ha centenars de llocs que, més tard o més d'hora, mereixen una visita.
Els autors demostren un bon coneixement de les comarques centrals de Catalunya i fan apologia de les seves virtuts en els textos que acompanyen cada recomanació, seguida cadascuna d'una indicació sobre la millor època per anar al lloc en qüestió i les pàgines web que es poden consultar per ampliar coneixements. La nòmina inclou Berga i Castellar de n'Hug (Berguedà), l'Estany, Montserrat i Cardona (Bages), Llívia (Cerdanya), Olesa i Esparreguera (Baix Llobregat Nord) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell), a més del parc natural del Cadí-Moixeró.

 


Cada proposta se centra en un aspecte concret del lloc a visitar, ja sigui arquitectònic, paisatgístic, festiu o gastronòmic. Sobre la Patum berguedana, els autors recomanen als futurs visitants que no badin i reservin allotjament amb força antelació. Sense sortir del Berguedà, també proposen anar a Castellar de n'Hug, passejar-se pel nucli urbà i apropar-se a les fonts del Llobregat.

 


Del Bages, Martínez i Romero n'han seleccionat tres centres de gran significació religiosa i civil. D'una banda, el conjunt que formen el nucli de Cardona, el castell i la col·legiata romànica de Sant Vicenç; d'altra banda, l'abadia de Montserrat i l'imponent massís on està radicada la comunitat benedicitina des de final del segle IX; i el monestir de Santa Maria a l'Estany, al capdamunt de l'altiplà moianès. Les anotacions dels autors fan referència al recorregut històric dels indrets i n'esmenta la seva rellevància com a nuclis fundacionals del repoblament del que temps a venir va ser conegut com a Catalunya.

 


Entre els suggeriments pirinencs que fa el llibre hi ha la vila ceretana de Llívia, declarada monument historicoartístic. El text destaca la singularitat d'aquest enclavament administrativament espanyol en territori francès. Pel que fa a l'Alt Urgell, els autors proposen visitar el conjunt catedralici i el barri medieval de la Seu d'Urgell, així com aproximar-se al Cadí-Moixeró, al qual s'accedeix tant des d'aquesta comarca com des de la Cerdanya i el Berguedà.

 


L'interès del Baix Llobregat Nord se centra en les populars Passions que se celebren anualment a Olesa i Esparreguera.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Més plans

Sant Joan de Peu de Port des del riu

Sant Joan de Peu de Port: L'origen del rellotge

La ciutat que acull la primera etapa del camí de Sant Jaume és tot just una vila de mil habitants, però tot i la seva minsa dada demogràfica conserva trets elegants

Cap Sant Vicenç

Sagres, el refugi del navegant

Aquesta regió portuguesa destaca pels paisatges dramàtics d'immensos penya-segats mirant cap al mar i platges gairebé desertes

Les tombes púniques de Tànger, al costat del cafè Hafa

Tànger: La ciutat a l'altre costat

El viatger que arriba fins al cafè Hafa sent el vertigen de l'altura i la grandesa de la humanitat ja que gairebé pot tocar amb els dits Tarifa i el teatre romà de Baelo Claudia

Monestir de Sveti Dorde, a la badia de Kotor

Badia de Kotor: Xiprers entre els núvols

Els montenegrins ensenyen al visitant amb orgull els monuments per distingir-se dels veïns bosnians

De:
Fins a: