Llocs imprescindibles de veure abans de morir

Berga és una "adecentada ciudad", Montserrat "uno de los máximos referentes del nacionalismo catalán" i Castellar de n'Hug un dels molts "pueblecitos que tienen un encanto especial". Amb aquesta prosa florida s'expressen Salvador Martínez i Eladio Romero en el llibre 501 lugares de España que debes conocer antes de morir (Now Books). Una llista en la qual figuren deu poblacions i topònims de la Catalunya central.

L'esperit amb què els autors han elaborat la llarga relació de visites indispensables a "esa Piel de Toro tan denostrada a veces, pero tan querida a la postre" respon al molt subjectiu criteri que cal conèixer les regions ibèriques abans de viatjar a l'altra banda del món. En el que sembla que no hi pugui haver discussió és que arreu de l'estat hi ha centenars de llocs que, més tard o més d'hora, mereixen una visita.
Els autors demostren un bon coneixement de les comarques centrals de Catalunya i fan apologia de les seves virtuts en els textos que acompanyen cada recomanació, seguida cadascuna d'una indicació sobre la millor època per anar al lloc en qüestió i les pàgines web que es poden consultar per ampliar coneixements. La nòmina inclou Berga i Castellar de n'Hug (Berguedà), l'Estany, Montserrat i Cardona (Bages), Llívia (Cerdanya), Olesa i Esparreguera (Baix Llobregat Nord) i la Seu d'Urgell (Alt Urgell), a més del parc natural del Cadí-Moixeró.

Cada proposta se centra en un aspecte concret del lloc a visitar, ja sigui arquitectònic, paisatgístic, festiu o gastronòmic. Sobre la Patum berguedana, els autors recomanen als futurs visitants que no badin i reservin allotjament amb força antelació. Sense sortir del Berguedà, també proposen anar a Castellar de n'Hug, passejar-se pel nucli urbà i apropar-se a les fonts del Llobregat.

Del Bages, Martínez i Romero n'han seleccionat tres centres de gran significació religiosa i civil. D'una banda, el conjunt que formen el nucli de Cardona, el castell i la col·legiata romànica de Sant Vicenç; d'altra banda, l'abadia de Montserrat i l'imponent massís on està radicada la comunitat benedicitina des de final del segle IX; i el monestir de Santa Maria a l'Estany, al capdamunt de l'altiplà moianès. Les anotacions dels autors fan referència al recorregut històric dels indrets i n'esmenta la seva rellevància com a nuclis fundacionals del repoblament del que temps a venir va ser conegut com a Catalunya.

Entre els suggeriments pirinencs que fa el llibre hi ha la vila ceretana de Llívia, declarada monument historicoartístic. El text destaca la singularitat d'aquest enclavament administrativament espanyol en territori francès. Pel que fa a l'Alt Urgell, els autors proposen visitar el conjunt catedralici i el barri medieval de la Seu d'Urgell, així com aproximar-se al Cadí-Moixeró, al qual s'accedeix tant des d'aquesta comarca com des de la Cerdanya i el Berguedà.

L'interès del Baix Llobregat Nord se centra en les populars Passions que se celebren anualment a Olesa i Esparreguera.