Escapades

Llac de Graugés

4 vots

Avià - Barcelona

Paratge canviant segons l’estació de l’any gràcies a la flora esponerosa que envolta la làmina d’aigua. Indret de repòs entre setmana i de sortida familiar dissabtes i diumenges. Amagat als passavolants, però amb una clientela fixa.

SALVADOR REDÓ. El paratge del llac artificial de Graugés canvia d’allò més segons l’estació de l’any que el visiteu. La frondositat de la flora n’és la causant. Així, dels ocres dominants de la tardor, hem passat al gris hivernal i ara ens submergim en l’esclat de verds i no sols de verds d’una primavera que enguany és regalada arreu. Graugés és un indret per a l’esbargiment familiar conegut per comarcans però també per forans que donen negoci als pocs restaurants del rodal. Les ribes de l’estany són un espai idíl·lic per on us recomanem de passejar entre setmana si el que cerqueu és la tranquil·litat que ofereix la solitud. Si sou aficionats a la fotografia, l’entorn natural de Graugés us proporciona força temes, llums canviants i enquadraments interessants. Tot i que l’origen de l’actual fesomia és artificial, el temps transcorregut  l’ha incorporat de ple al paisatge i sembla que hi sigui de tota la vida. El 1887, l’industrial Agustí Rosal i Sala disposà l’indret com a espai de passeig  i com a reserva d’aigua per a les seves explotacions agràries. Un cop acabada l’obra es procedí a l’enjardinament amb espècies foranes com el teix i el margalló, i s’hi van plantar plataners. Les espècies autòctones hi són ben representades per les alzines i els roures.

 

Per conèixer el llac de Gaugés heu de deixar el cotxe a l’esplanada del davant del restaurant; si us hi voleu quedar a dinar, us aconsellem demanar la col i patata passada per la paella amb una bona rosta de cansalada o les botifarres (preneu nota que l’establiment tanca els dimarts). Us trobareu en una plaça envoltada d’edificis en desús, testimonis de l’antiga colònia agrícola. El camí de ronda comença a la dreta; heu de travessar una porta oberta al filat. El camí girarà ben aviat per resseguir la vora de l’aigua; és ample i fa de bon passejar. Si no feu fressa i pareu l’orella, és possible que sentiu el so sincopat del picot que a cops de bec forada la fusta dels arbres morts a la recerca d’insectes. El picot senyoreja les alçades, i els ànecs collverd, la làmina d’aigua.  Aquesta primavera hi hem pogut fotografiar el pica-soques blau.

 

Com arribar-hi?  Podeu fer cap a Graugés des de la colònia Rosal o des de la carretera de Valldan. També ho podeu fer per l’interior del nucli urbà d’Avià. Si preneu aquesta opció, passareu per davant de l’església romànica de Santa Maria.

Galeria de fotos

Mapa d'ubicació

Més plans

Un dels nombrosos carrerons estrets, costeruts i blaus d'aquest paradís celeste

El Marroc anyil

Als peus de la serralada del Rif, Xauen, la ciutat meravella, traspua un croma blavós per tots els porus

La cèlebre i imponent cúpula de la Santa Maria del Fiore de Brunelleschi

Florència, una ciutat exquisida i immortal

El bressol del Renaixement manté inalterats l'encant i l'esplendor del seu gloriós passat

Elefants que creuen el riu, al Parc Nacional d?Udawalawe.

VIATGES | Sri Lanka a la motxilla

L'illa índica, plena de multitud de contrastos que van des de camps de te a platges màgiques, s'ha convertit en un paradís per descobrir

La màquina gegant de l'elefant de 12 metres d?alt passeja els visitants.

VIATGES | La vida a Nantes gira al voltant de Jules Verne

La capital del Loira manté la set pel coneixement i la innovació del seu ciutadà més il·lustre

De:
Fins a: