RECEPTA | Olla de peix

En alguns llocs l'olla de peix de la costa central s'anomena «olla de l'art» (art de pesca). A la costa nord, pels volts de Sant Pere Pescador, es fa d'aquesta manera. Les olles són un clar antecedent del suquet. També, cap a la Selva (Blanes...) i al Maresme, es fa un arròs de peix a l'olla i una olla de peix que pot portar congre, escórpora, aranya, patates, pebrot verd... Aquesta recepta s'apropa al peix bullit de Cadaqués; en tots els casos són la versió catalana del peix au court bouillon (brou curt) de la cuina francesa, però més saborosa, per la presència d'allioli i, sovint patates. Va ser famosa l'olla de peix que una dona de Sant Pere Pescador feia en un restaurant de Cornellà de Terri. Resulta, amb els suquets, una mena de bullit ràpid (que equivaldria al que la cuina professional anomena court bouillon molt aromàtic, amb paral·lelismes en la cuina del peix d'altres països mediterranis i d'un gran interès gastronòmic). És, de fet, una mena de suquet on tot s'hi posa en cru, sense sofregit previ. Pla ens cita «l'olla dels pescadors, que és un cuinat ràpid i d'una gran simplicitat». També en cita variants, com el llobarro bullit amb unes patates i una pastanaga. L'olla s'oposa, per tant, a la sopa de peix, que convé que cogui, en general, més estona, i és parenta d'altres plats mariners dels Països Catalans, com la caldera de peix de Menorca i Mallorca o la cassola de l'Alguer, un plat que ja apareix als receptaris medievals que ha passat, amb aquest nom català, als receptaris italians, o bé el cruet de peix valencià o la bullinada de la Costa Vermella, al Rosselló