La d'avui és una versió millorada d'una recepta que vaig publicar fa molt temps. És força semblant perquè alguns ingredients són idèntics. En aquella proposta que vaig titular "amanida de favetes i carxofa", a més, hi intervenien com a protagonistes el pernil salat i el mi-cuit. Doncs bé, en aquesta que ara us porto canviem el pernil salat pel d'ànec. És a dir, hi introduïm el magret curat, el pit de l'ànec, vaja. I com que hi mantinc el foie, d'aquí que l'anomeni "amanida d'ànec".
La base és la mateixa. Hi posem tot un llit de barreja d'enciams i brots verds, que ens aportin força color. Com en l'altra ocasió, he optat per recórrer a les conserves de carxofa. Hi ha marques que et garanteixen un producte excepcional i penso que cal posar en valor la indústria conservera. Els cors de carxofa van sortir extraordinaris.
Amb els enciams i les carxofes distribuïdes pel plat (o la safata) hi incorporem els tomàquets de cirerol (xerris) tallats per la meitat. Veureu com, a partir d'aquí, el plat comença a guanyar en intensitat. I, just després dels xerris, repartim bé de favetes petites que també teníem en conserva. A més, estaven en oli d'oliva, un oli que s'ha de guardar per després aprofitar-lo per amanir.
En aquest punt ja tindrem els ingredients que faran de coixí als dos productes estrella que intervenen en aquesta recepta i, que consti que, per a mi, les faves i les carxofes ja són delicatessen. Per tant, agafarem el pernil d'ànec i el distribuirem estèticament pel nostre plat. Com sempre dic, no sigueu garrepes i feu gala de la vostra generositat. Poseu força quantitat de talls de magret, no us en penedireu en menjar-lo. I, amb el pernil d'ànec col·locat ja només ens quedarà culminar la nostra espectacular amanida amb una bona porció de mi-cuit. El posarem al centre, presidint la nostra creació. Veureu quin goig per a la vista, però, sobretot, per al paladar.
I, per acabar, un avís a navegants: qui ha cuinat després no rentarà els plats. Queda clar, no?
