És evident que si per una amanida ens referim a 4 fulles d'enciam i a un tomàquet tallat a grills i res més, doncs, potser sí que no ens atraurà. A les amanides les hem de dotar de colors, de sabors diferents, de textures...
Hi ha amanides que, pràcticament, ens serveixen de plat únic per tots els ingredients que la integren. Aquesta que us porto, en podria ser un exemple. Us parlo d'una amanida de pollastre, en la qual, altres ingredients com el formatge feta i els festucs ens garantiran un plat ben complet.
Els productes que vaig utilitzar (per aquest ordre) van ser: barreja d'enciams i brots verds; tomàquets de cirerol (xerris) tallats per la meitat; pebrot vermell a bocins; formatge feta que vaig tallar a daus; el mateix que vaig fer amb el pollastre que prèviament havia passat per la planxa i deixat refredar; blat de moro dolç; i ho vaig rematar amb uns festucs per damunt de l'amanida.
Aquest mateix plat el podríeu fer eliminant el blat de moro dolç i els festucs i substituir-los per un bon grapat de "kikos" trinxadets i repartits pel damunt. Li donaria un toc cruixent i que contrastaria molt bé amb la resta d'ingredients. Si no heu fet mai la prova, atreviu-vos-hi. Això sí, assegureu-vos que elegiu uns "kikos" d'aquells que estan ben fregits i no resulten durs al mastegar.
Per amanir-la no em vaig voler complicar la vida. Ho vaig fer amb un vinagre de poma de qualitat i un bon oli d'oliva extra verge. De sal no en vaig posar perquè el formatge feta ho és força i perquè també n'hi havia posat al pollastre, a més de pebre. Fins i tot els festucs contenien un xic de sal.
Com dic sovint, això de les vinagretes per a les amanides, és un tema molt personal. Mòdena, mel, salses, cítrics, mostassa... Cal anar provant i trobar la barreja ideal per a cada amanida. Però, molt de compte perquè segons què hi posem ens arruïnarà el que podria haver estat una saborosíssima amanida.
