Notícies | Gastronomía

L'aliment del futur?

La garrofa s'usa sobretot en forma de farina i pel seu gust dolcenc s'adiu amb la pastisseria
25-05-2019 22:36
0 vots
L'aliment del futur?

L'aliment del futur?

Heu menjat mai garrofes? Si sou d'una cultura rural, com en el meu cas, pensàvem que era un aliment per als animals. A casa, per exemple, en gastàvem abundantment. Hi ha, però, una dita popular catalana que parla de «guanyar-se les gar-rofes», referint-se a les persones que s'han de guanyar el pa. I no es refereix, per tant, solament a l'alimentació del passat. Això mostra que en el passat les gar-rofes, a part de servir de pinso per als animals, eren també un significatiu aliment humà, si més no a la Mediterrània, i, en el nostre cas, a Catalunya, el País Valencià i les Illes i, de fet, tota la Península Ibèrica. I també en algunes illes gregues, on formen part de diverses elaboracions.

El garrofer –o garrover a les Balears–, és l'arbre que té com a fruit la garrofa o garrova, a les Balears. El nom català és semblant al d'altres llengües, com l'espanyol (algarroba), el portuguès (alfarroba), el francès (caroube), l'anglès (carob) i l'italià (carrubo). Altres noms són el romanès roskova o l'alemany Johannisbrot, etc. El seu nom científic és Ceratonia siliqua, del nom llatí siliqua edulis, beina comestible. A finals de l'Edat Mitjana el garrofer es va cultivar arreu de la Mediterrània; les garrofes eren exportades a tot Europa per a l'alimentació humana i animal. Amb la revolució industrial es va produir el declivi del cultiu del garrofer, ja que els animals, que n'eren els principals consumidors, són progressivament substituïts pels ginys mecànics.

L'ús de la garrofa – garrova a Mallorca– i els seus derivats –farina, garrofí, etc.– va quedar reduït , pràcticament, a la indústria alimentària i a l'alimentació natural i vegetariana. En tinc, personalment, un record d'infància que fa palès això. A la meva ciutat, Banyoles, en ple nucli urbà, hi havia la fàbrica de xocolates Torras (que encara existeix, si bé ara a Cornellà de Terri i en mans d'uns altres propietaris). Doncs bé, quan passàvem davant o a l'entorn de la fàbrica se'n desprenia una intensa flaire de garrofa, un producte que la gent de pagès –com el meu cas– coneixíem perfectament ja que en donàvem als animals.

Ara s'ha girat la torna. Els productes fets amb garrofa, ja sense l'estigma del frau, tenen un valor afegit. Així, als Estats Units, la «xocolata de garrofa» té força èxit com a alternativa considerada més sana que la xocolata, pels seus components excitants. I està naixent una línia de diversos productes que tenen com a base la garrofa: xocolates i bombons, galetes, pastes, pastissos, cremes, gelats, begudes –batuts i licors–, etc. Aquest productes solen procedir del País Valencià, i de Tarragona, zones amb màxima producció d'aquesta tavella comestible.

La garrofa s'utilitza, fonamentalment, en forma de «farina». Pel seu gust dolcenc s'adiu particularment amb la pastisseria, però també té la seva utilitat en plats salats. Així, es pot afegir a bases i salses –macarrons i pasta en general–; es pot barrejar, per exemple, amb la pasta fresca a l'hora de confeccionar-la, tal com s'ha fet amb la xocolata o altres productes. Va bé especialment amb les picades, en substitució de la xocolata. El seu particular gust torrat també fa adient aquesta farina com a condiment o acabament de certs plats, als quals dona un nou i interessant sabor.

Els cuiners i cuineres, altrament, hi han trobat usos tant interessants com sorprenents: rèmol amb garrofa i xutney, mar i muntanya (pollaste amb llagosta o llagostins) amb farina de garrofa afegida a la picada, cargols amb salsa de garrofa i bitxo (recordem, els «cargols dolços i picants» de Lleida), gambes de Palamós amb salsa de garrofa, etc. També s'hi adiuen el conill i fins i tot el xai, i naturalment, és un ingredient important en la cuina d'inspiració vegetariana o vegana.

En el món del dolç la garrofa resplendeix. Se'n fan gelats i cremes, d'un gust tan intens com interessant, pans, brioixos i croissants, galetes i pastes, pastissos, coques i tartes i «xocolates», que ara es presenten com una alternativa vegana a la xocolata. Al mercat, en botigues de productes naturals, hi podem trobar la farina de garrofa per poder-la utilitzar a casa o als restaurants. I també per elaborar batuts, licors, gelats i ratafies. A les botigues vegetarianes en trobareu.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook