En un dels primers viatges a Grècia, en una taverna popular del barri de Plaka, a Atenes, vaig menjar un pastitsio (cal pronunciar «pastitxo»), una mena de timbal de macarrons força popular a Grècia. Més endavant vaig degustar aquest plat, reconfortant i perfumat, en altres indrets d´arreu de Grècia i les illes. Particularment em va agradar el que va cuinar en Yorgos a casa seva, a Atenes, un dia de Nadal inoblidable. En la cuina grega hi ha diverses influències italianes -en la pasta, l´arròs-, que en algunes illes varen venir per influència directa dels colonitzadors venecians. El pastitsio no solament es troba a Atenes, sinó particularment a les illes jòniques.

A Itàlia el pasticcio és un plat a base de pasta -macarrons o penne i altres formats de pasta- cuita al forn. És un plat d´origen romà, que ja apareix el llibre d´Apici, que travessa el Renaixement i la cuina moderna. De totes maneres, al gran clàssic italià Artusi, a l´Arte di mangiar bene -el llibre de cuina més editat a Itàlia- nomé hi apareixen pasticci i pasticcini dolços. Això és degut al fet que el nom de pasticcio com a plat de pasta al forn és comunament conegut com a timballo o timbal. Ambdós plats s´han considerats propis de la cuina senyorial a Sicília -on n´he menjat un de deliciós-, als Abruzzi, a l´Emília-Romagna, al Lazi i a Nàpols -on també el fan de forma excel·lent-. Hi ha algun pasticci curiós, fet amb pasta farcida, com els cappelletti o tortellini (Reggio Emilia), un d´antic de Carnaval, amb menuts de pollastre i de xai, tòfones, ceps, macarrons i un recobriment dolç, que recorda vagament el nostre plat de Carnaval cassola de peus de porc, també amb una crema d´ous i sucre i canyella. Guardo molt bon record d´un pasticcio de Ferrara, la culta cort del Renaixement, amb sedanini (mena de macarrons), carn de porc, fetge de pollastre, bolets, ragú de carn, beixamel, si bé antigament es feia salada i dolça.

El mateix plat de pasticcio es troba a Malta, sota el nom de timpana -que deu venir de timballo-. ja que en la seva cuina hi ha força influència siciliana. Fins i tot a Egipte he vist un plat similar de makarouna amb beixamel; si bé en àrab, com en italià, aquest nom pot designar diversos formats de pasta.

El pastitsio grec és fet amb diverses capes -per això a vegades es compara amb una lasanya-. S´hi fan servir macarrons, bucatini, penne, etc. que s´uneixen amb formatge i ous; la segona capa és de carn picada de xai o vedella amb salsa de tomàquet i canyella, nou moscada o pebre ; la tercera consisteix en una capa de pasta amb salsa feta de farina i ou o una beixamel com la de mussaka. Hi ha qui l´anomena Lasanya de macarrons. A Xipre, el nom d´aquest plat és makarónia tou foúrnou, macarrons al forn; és un plat clàssic a les celebracions de Pasqua, casaments, etc. La diferència amb la versió continental és que a Xipre -com en altres plats- es fa servir carn de porc, que és una forma simbòlica de manifestar el rebuig a la cultura islàmica (el 40 % de l´illa és turca). Sol incloure menta, una herba força utilitzada en la cuina de l´illa. La part superior es gratina amb formatge khaloumi, encara que algunes voltes el formatge està present entre les capes.