Notícies | Gastronomía

Un pecat al convent

El «mató de monja» o «de Pedralbes» és un dolç a base d'ous i llet que s'atribueix a les monges d'aquest convent barceloní i que havia estat molt popular; no té res a veure amb el mató, que és llet quallada
28-02-2017 12:59
2 vots
Un pecat al convent

Un pecat al convent

El «mató de monja» o «mató de Pedralbes» és una famosa llepolia, la recepta més sublim del qual s'atribueix a les monges del convent de Pedralbes, on els barcelonins, a l'època modernista, hi solien acudir... Aquest convent d'origen medieval, on ingressaven les dames de la noblesa i on Ferrer Bassa hi va pintar els seus frescos magnífics... al costat d'alguns graffitis antics i una mica «inconvenients», adient amb la forma de mamella que té el mató de Pedralbes. Aital convent és encara avui conegut per la conservació des certes manifestacions antigues. Encara hi ha el costum, a l'Ajuntament, de portar-hi ous a fi que preguin pel bon temps o altres bones causes. Amb tants ous, és natural que puguin elaborar aquest deliciós mató, que més que un mató és com un menjar blanc amb ous.

La primera recepta es publica al llibre escrit per una dama barcelonina Carmencita o la buenas cocinera (1899), on ja parla dels motllos de terrissa amb què cal servir-lo, de forma cònica, que encara es fan servir en alguna granja barcelonina del carrer de Petritxol («matonera»).
La cuinera catalana (1835) ens explica encara millor la recepta, al darrer quadern, «Com fer menjar blanch o mató de monja»: «A cada porró de llet se hi posaran tres unsas de farina de arròs, y nou unsas de sucre; se posarà en la olla o cassola la farina de arròs se hi anirà tirant la llet poch a poch, remenant ab la cullera a fi de no agrumollar-se ab un trosset de escorsa de llimona, sucre, un pols de sal, y un trosset de canyella». Al Nou manual per cuinar amb tota perfecció, segons sembla també del XIX, hi torna a aparèixer el mató de monja, sense ous.

Una recepta similar apareix, uns anys més tard, al llibre de Joan Cabrisas, publicat a l'Havana, Nuevo manual de la cocinera catalana y cubana, sota el nom de «requesón de monja». En ambdós casos, però, es tracta d'un menjar blanc sense llet d'ametlles, com trobem en altres receptaris antics de les Balears o del País Valencià. Per exemple al de Joan Company, de 1905 (Formulario práctico de cocina). Sembla, però, que el mató de monja pròpiament dit, tal com es fa a les granges, és de color groc, possiblement també acolorit amb safrà (si hom prescindeix dels ous). També parlen el mató de monja diversos escriptors de l'època, com per exemple Pitarra, que lloa la seva blancor. El 1877, Rossend Arús (Barcelona, 1845-1891), un periodista, dramaturg i maçó català, republicà federal i filàntrop, va publicar un relat satíric titulat Los matons de Pedralbes a la revista en català La llumenera de Nova York, que es publicava a la ciutat nordamericana. Serafí Soler Pitarra, el poeta patriòtic, també en parla, lloant la seva blancor. En efecte, el mató de Pedralbes pròpiament dit és de color blanc, i es fa amb midó. Té una suggerent forma de mamella, això sí virginal com la d'una monja...

El mató pròpiament dit no té res a veure amb el mató de monja; és una llet quallada -originàriament de cabra; no és un formatge, com erròniament diu la Gastroteca de la Generalitat, que gairebé no té cap entrada sense errors- que tradicionalment s'ha elaborat pels volts de la muntanya sagrada, i es ven al mercat que hi ha prop del monestir. En aquest cas se'n sol dir mató de Montserrat; actualment se sol fer de llet de vaca.

Dintre la família hi ha el brossat -terme que es fa servir a les Balears i al Pirineu- o el brull, nom que es fa servir al País Valencià. A l'Empordà -i actualment al Lluçanès- tenim el «recuit de drap», que és el Rolls Royce dels matons i el deliciós recuit -recuita, a Eivissa-, que es presenta en una olleta i és més cremós.

Pel que fa al menjar blanc -de Reus a la Franja, fins a les Balears i abans al País Valencià-, d'origen medieval, sempre es fa amb ametlles, si bé també hi ha versions fetes només amb midó.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook