Notícies | Gastronomía

Conill a taula

El conill amb allioli és un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana, encara que també es prepara rostit a la cassola, a la rabiosa, amb samfaina, bolets, cargols, prunes o altres fruites
14-03-2016 09:09
0 vots
Dues cuixes de conill a punt de ser degustades · Marc Martí

Dues cuixes de conill a punt de ser degustades · Marc Martí

Us agrada el conill? És una carn molt agradable i sana i que permet ser cuinada de moltes maneres, i no solament a la brasa amb allioli, una recepta antològica de la cuina catalana. Ara, els joves no en mengen ja que, per influència anglo-saxona, l'associen a una mascota. Això és culpa de molts pares que regalen un conill al nen... S'ho haurien de pensar, ja que poden convertir el seu fill en un ignorant d'una de les carns més bones que hi ha. Si voleu fruir del conill, podeu assistir a la Fira del conill de Vilafant el 3 d'abril, l'única que es fa a Catalunya.

El conill és un mamífer de la família dels lepòrids. El terme «conill» és un nom comú i els animals que s'anomenen «conills» es reparteixen en deu gèneres diferents. Hi ha el conill de bosc o salvatge, però el que utilitzem correntment és el conill de gàbia o de granja. En general, els conills són animals petits que no superen el mig metre, amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i fent salts. Són exclusivament herbívors i els que som de pagès ho sabem bé, ja que de petit, a pagès, anava a buscar herbes per a la seva alimentació.

Els historiadors diuen que el conill és originari de la Península Ibèrica: hi ha lingüistes que suggereixen que aquest nom geogràfic voldria dir, en alguna llengua pre-romana, «terra de conills». Potser els romans el varen dur a d'altres indrets, ja que trobem conills a Occitània (sud de França), Bèlgica, Grècia, Bulgària, Polònia i, de forma abundant, a l'illa de Malta. I menys al Magrib, on el nom es pot confondre amb els plats de llebre. Però es menjava en altres països, com a Flandes –on es guisava amb prunes, com a Catalunya– o a Polònia –on se'n fa una sopa. Amb tot, ara el conill és pràcticament una menja exclusiva de la Mediterrània. Als Països Catalans és, potser, on se'n menja més però també a Espanya, Portugal, molt poc a Galícia i al País Basc (o, simplement, no se'n menja); una mica a Occitània, una mica –poc– a França; gens a Anglaterra –on ara és considerat un pet, animal domèstic–; i ni parlar-ne a Amèrica Llatina que, en canvi, mengen conill porquí o cobaia –sobretot al Perú, on es diu cui–; i molt menys als Estats Units.

Un dels plats més emblemàtics de la cuina catalana és el conill amb allioli –plat que ha estat popularíssim. També el mengem rostit a la cassola, amb samfaina, amb bolets, amb prunes o altres fruites, al jaç o a la rabiosa, amb arròs o fideus –Mallorca–, farcit, amb bolets, amb patates, al forn, amb cargols, amb patates o amb ceba. També es fa amb arròs, amb fideus, en «platillo» i en plats de mar i muntanya –per exemple, conill amb cargols i sèpia, o bé llamàntol. També es pot fer a la cervesa, a la mostassa, amb all a l'estil de Malta i Portugal, etc.

El conill, en efecte, és també la carn preferida a Malta. Hi ha, fins i tot, un assaig històric que suggereix que és un emblema de la resistència dels camperols maltesos contra tantes invasions que ha sofert l'illa. La fenkata o àpat de conill, doncs, esdevé un símbol de la identitat nacional maltesa. És tradicional degustar-lo la vetlla de Sant Pere, una de les principals festes de l'illa (29 de juny). Ho vaig poder saber un any que hi vaig ésser i en va parlar el professor maltès Desmond Atkins, que vaig invitat a fer una classe en la meva assignatura de Gastronomia i Enologia de l'Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB. El conill en maltès es diu fenk –i el cuinen a l'all o a l'«ajillo», com a Espanya i Portugal–, conejo en espanyol, rabbit en anglès, lapin en francès, coniglio en italià, kaninchen en alemany, iepure en romanès, conillh i lapin en occità, que ha donat el català «llapí».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook