La tribu independent s'ha fet un any més forta en les nominacions dels Oscar però ha sigut aquest dijous quan ha celebrat al seu propi territori, els premis Independent Spirit, i ho ha fet sense grans sorpreses. Nomadland, la pel·lícula de Chloé Zhao que arriba a diumenge com a favorita indiscutible tot i que no és el títol amb més nominacions per als premis de l'Acadèmia de Hollywood (un honor que té 'Mank'), ha sigut la gran triomfadora amb els premis de direcció, fotografia, muntatge i pel·lícula, la grossa en la qual ha batut 'Minari', 'La madre del blues' i dos treballs impecables que els Oscar han oblidat en les seves nominacions: 'First Cow' i 'Never, rarely, sometimes, always'.

Aquest any de pandèmia no hi ha hagut, com és costum, festa al migdia sota una carpa a la platja de Santa Mónica la vigília dels Oscar. S'ha imposat, com en tantes altres gales, el model Zoom i pregravat, un format complicat. El treball com a mestra de cerimònies de Melissa Villaseñor, una còmica de 'Saturday Night Life', era complicat de partida i sens dubte no passarà als annals. Però almenys els Independent Spirit han tornat a servir per celebrar un cine, bon cine, fet fora de la maquinària dels grans estudis. També, per primera vegada en les 36 edicions d'aquests premis, bona televisió, i els Independent Spirit han premiat les interpretacions dels dos protagonistes d''Unorthodox' però sobretot s'han rendit, amb els premis a millor sèrie i millor repartiment, a un treball imprescindible que els Emmy van obviar: Podría destruirte.

Com també s'espera diumenge, Yun-jung Youn, la «Meryl Streep coreana», s'ha alçat amb el premi com a actriu de repartiment per la seva encarnació de l'àvia de 'Minari', però la resta de guardons per interpretació han permès brillar actors també nominats als Oscar que tenen més complicat, segons les travesses, repetir en tres dies, tot i que no per falta de mèrits.

Carey Mulligan s'ha emportat el premi com a actriu protagonista per 'Una joven prometedora', el guió de la qual també li ha valgut el guardó a Emerald Fennell. I Riz Ahmed ha conquerit un dels tres premis de 'Sound of metal', coronada, a més, com a opera prima i que també ha portat fins al premi de repartiment a Paul Raci. En el seu discurs verbalitzat i en llenguatge de signes, el veterà actor de repartiment, que també treballa com a intèrpret de llenguatge de signes en tribunals de Los Angeles i canta amb la veu i les mans en una banda que versiona Black Sabbath, ha deixat un missatge apropiat per a molts en la comunitat del cine independent: «No deixeu el vostre altre treball, jo mai ho he fet. Encara el tinc», ha dit somrient.

El premi Independent Spirit per a la pel·lícula internacional que l'any passat va guanyar 'Paràsits' en aquesta edició ha sigut per a 'Quo vadis, Aida', una poderosa pel·lícula que als Oscar podria provocar sorpresa encara que la favorita sigui 'Otra ronda', especialment per la nominació com a director de Thomas Vinterberg. I el de documental ha sigut per a un altre nominat als Oscar, 'Crip camp', un títol produït pels Obama i que lluitava també amb 'Collective' i 'El agente topo', però no amb 'Lo que el pulpo me enseñó'. El millor guió de debut ha sigut per a Andy Siara per 'Palm Springs' i el premi Robert Altman per al millor elenc l'ha recollit 'Una noche en Miami'.