La mort de Robin Williams va agafar tothom desprevingut i el que la va tornar particularment dolorosa va ser el tractament d'un determinat periodisme acostumar a empastifar-ho tot. Com que va ser un suïcidi, de seguida es va activar el mecanisme de propaganda escabrosa que va impedir saber la veritat de la mort, perquè tota informació estava intoxicada per l'afany de crear un relat sensacionalista. El deseo de Robin, documental de Tylor Norwood estrenat a Filmin, es proposa dues coses: d'una banda, explicar de manera honesta la malaltia que va empènyer l'actor a treure's la vida (tenia demència amb cossos de Lewy, una patologia que costa molt de detectar), i de l'altra, aproximar-se a la seva carrera i personalitat. L'únic que volen tots els implicats, amb la vídua de Williams al capdavant, és dir la veritat, posar el focus sobre una malaltia desconeguda i acomiadar-se del protagonista de Hook sense ingerències externes. És per aquesta senzillesa, precisament, que El deseo de Robin és una experiència tan emotiva com colpidora: una reflexió sobre el fet de conviure amb un problema de salut que desconeixes, i un sentit homenatge a l'actor i a la persona.
