En Jesper, l'aprenent de carter més desastrós de l'acadèmia postal, és enviat a Smeerensburg, una illa propera al Pol Nord. Allà es trobarà amb dos clans familiars enfrontats per la rancúnia i el ressentiment i, enmig d'aquesta situació, haurà d'intentar enviar sis mil cartes per poder tornar a casa. Un dia es trobarà amb un misteriós llenyataire que passa el temps fabricant joguines a la seva cabanya del bosc, a partir de llavors, la sort d'en Jesper canviarà i començarà a veure la vida d'una altra manera.
Klaus és una pel·lícula encantadora, i no hi podia haver millor manera d'inaugurar aquesta secció, que parlant d'ella. El film, nominat a l'Oscar per millor llargmetratge d'animació, és una comèdia màgica i fantàstica que parla dels orígens del Pare Noel, amb una atmosfera grisenca, allunyada dels colors vius i alegres que formen l'esperit nadalenc convencional, i una estètica gòtica que recorda al cine de Tim Burton. Els protagonistes d'aquesta història són personatges poc originals que evolucionen de manera previsible; funcionen dins la narració, però no destaquen, sent els personatges secundaris aquells que compten amb les personalitats més divertides, omplint l'argument amb encert i deixant-nos veure trames i conflictes personals dels quals ens agradaria saber més. Tot dins una animació ben esculpida i perfectament presentada per fer, de cada pla, una fotografia en la qual endinsar-nos. A més, el relat s'atreveix a incorporar un toc d'humor gamberro, rebut amb els braços oberts per l'espectador més adult, i a limitar el sentimentalisme a l'estrictament necessari, afavorint l'expressió "menys és més". Aquests són factors que fan destacar a Klaus sobre la majoria de productes "nadalencament" correctes de baix interès que ocupen la televisió i les plataformes cada temporada, oferint un film original, dins de les seves opcions, perfecte per fer gaudir a petits i grans durant aquestes festes de Nadal.
El missatge que ens envia el conjunt de la pel·lícula no deixa de ser el clàssic discurs de pau, amor i cordialitat nadalenca. Però també ens mostra com de cap quadrats podem arribar a ser els adults, quan ens aferrem a disputes absurdes amb altres persones i ens deixem envair per un odi i recel que, en realitat, no sabem d'on provenen, més enllà de la influència d'aquells que van dir que els altres són els dolents. La innocència que sol acompanyar als més petits pot refrescar aquesta mentalitat taciturna dels adults, desemmascarant els pensaments irrefutables d'odi per mostrar el que realment són: ximpleries.
PLATAFORMA: NETFLIX
Director: Sergio Pablos
Animació / Fantàstic / Comèdia
Espanya, 2019
