Fa molts anys que Viggo Mortensen s'ha guanyat el respecte com a actor, i ara gràcies a Green Book ha entrat directament a la categoria d'intèrprets que saben transformar-se en pantalla sense perdre la seva essència. Segurament per això no sorprèn que el seu debut com a director sigui amb una (dura) radiografia familiar en què deu haver bolcat molt de si mateix. Això no implica, a més, que aprofiti per explorar un estil de personatge fins ara inèdit en la seva filmografia.

Amb tot, Mortensen no és el principal protagonista de Falling sinó el veterà actor que encarna el seu pare a la ficció, Lance Henriksen. El film comença quan Willis, un home de camp que comença a tenir símptomes de demència, és recollit pel seu fill John per anar a Califòrnia. La idea és que l'home, que amb prou feines distingeix passat de present, busqui una casa per viure a prop dels seus fills. Però la personalitat de Willis topa constantment amb la manera de ser de John, que acaba descobrint que el seu pare no ha superat mai les ferides provocades a la seva mare. La relació d'un i altre, constantment esquitxada per les fugues a un passat que oscil·la entre la sublimació i els traumes, es converteix en un viatge a aquelles zones obscures que mai s'havien atrevit a afrontar de les seves respectives vides.

Falling, escrita pel mateix Mortensen, que, també, signa la música, potser no aconsegueix tot el que es proposa (entre altres coses perquè l'estructura en flashbacks no sempre funciona al mateix nivell) i hi ha alguns clixés a l'hora de retratar la sexualitat de John, però en termes generals és un drama molt notable i molt sensible per la seva honestedat i per la intensitat d'aquelles escenes que il·lustren, i molt bé, el conflicte entre els personatges.

Una de les claus és, per descomptat, la interpretació del gran Henriksen, però també l'habilitat del Mortensen director per convertir-nos en part activa del calidoscopi vital dels personatges. Al costat dels dos protagonistes destaquen les aportacions de Terry Chen, Sverrir Gudnason (que ja estava esplèndid a Borg McEnroe), Hannah Gross, Laura Linney i David Cronenberg, el director que millor ha sabut esprémer el talent dramàtic de Mortensen en pel·lícules com Una història de violència, Promeses de l'est i Un método peligroso.