El director de cinema Ventura Durall (Barcelona, 1974) proposa una reflexió al voltant de "la culpa, el perdó i la redempció" amb la nova pel·lícula 'L'ofrena', que acaba de passar pel Festival de Cinema de Màlaga i arribarà als cinemes el pròxim 18 de setembre. La cinta, que considera propera a una tragèdia grega, compta amb la interpretació de Verónica Echegui, Alex Brendemühl, Anna Alarcón, Pablo Molinero, Claudia Riera i Josh Climent, i narra els efectes a llarg termini de les decisions preses en el passat. Al film, la Violeta, una famosa psiquiatra, rep la visita de la Rita, dona del Jan, un antic amor d'adolescència. El que la Violeta no sap és que aquesta visita serà el primer pas del Jan per a intentar reescriure la seva història.

Durall ha explicat a l'ACN que el seu llargmetratge versa sobre la culpa, el perdó i sobretot la redempció personal, "que cadascú al final de la pel·lícula troba d'una manera diferent". El director ha defensat que no volia desplegar un judici moral sobre les decisions dels personatges, per això ha construït la cinta des de diferents punts de vista. "Al final cada espectador completa la pel·lícula en funció de la seva pròpia experiència", ha afegit.

Segons ha precisat, la gènesi del projecte, produït per la seva productora Nanouk Films, sorgeix de la "negació interior" d'aquelles decisions preses al passat que no es rectifiquen per orgull. El director ha subratllat, per exemple, que moltes relacions es trenquen en un moment determinat i al llarg del temps no es reprenen per orgull, i "la pel·lícula intenta indagar i fer una aposta sobre com crear aquests ponts de comunicació per tornar a recuperar aquestes relacions". Tanmateix, el film també versa sobre la fantasia humana de "què hagués passat si s'hagués actuat diferent".

Durall ha triat un final ambigu, "però amb un punt de llum i un d'ombra perquè totes les vides estan fetes per llums i ombres". En aquest sentit, ha reivindicat que és una pel·lícula "molt intensa i magnètica", que necessita absolutament que l'espectador la completi i assimili, ja que aquest era l'objectiu inicial. De fet, ha defensat que el guió estava articulat amb capes de misteri que es van desvetllant a poc a poc. "Mai no saps les intencions dels personatges, i en moltes escenes tens informació que els personatges no tenen", detalla. El resultat és, segons ha descrit, una pel·lícula molt camaleònica i metamòrfica, perquè "comença que sembla un triangle amorós, passa a una estructura odisseica", i després passa al thriller psicològic i acaba sent un viatge transcendental.

Sis personatges principals que havien d'encaixar

Sobre el repartiment, la idea inicial pivotava en sis personatges principals que havien d'encaixar en conjunt. El punt de partida va ser l'Àlex Brendemühl, qui encarna un personatge místic, però fràgil per dins i amb un toc terrenal: "Jo vaig escriure pensant en ell", ha assegurat Durall sobre el guió. En contrast, el segon personatge és el representat per Verónica Echegui, "molt extravertit, sarcàstic, irònic i amb molta potència", que conforma amb Brendemühl un conjunt integrat, tot i l'aparent distància entre ells.

Pel que fa al paper de l'Anna Alarcón, ha dit que necessitava un personatge com el d'Isabelle Huppert a 'La pianista', ha precisat, que el va haver de buscar en un càsting amb moltes actrius fins a trobar Alarcón. "Ella em podia donar aquesta força interior i aquest buit existencial. És una actriu brutal", ha descrit. El seu marit de ficció, encarnat per Pablo Molinero, ha estat "un tresor", ha afegit.

Durall, guanyador de tres Premis Gaudí per la pel·lícula 'Les dues vides d'Andrés Rabadán' (2008), compta amb una llarga i premiada trajectòria en cinema documental. Aquesta petjada de documental es deixa entreveure al film en "la manera de rodar", ja que el director va triar plans molt llargs, de fins a 15 minuts, per deixar "que les coses passessin i fluïssin, fins i tot coses no previstes". Ha descrit que part de la seva feina ha consistit a deixar que tot fluís d'una forma molt orgànica en el rodatge, acostant-se així a la seva experiència documental.

Sobre el pas per Màlaga, Durall ha dit que l'equip va sortir molt content de la projecció al certamen "perquè la pel·lícula va agradar moltíssim i va rebre molts aplaudiments", a banda d'haver aconseguit "tocar" els espectadors. Ha assegurat que tot això es va donar en el marc d'un festival estrany per les mascaretes per la covid-19 i amb una "tensió claustrofòbica, sumada a la intensitat de la pel·lícula". Ara, l'equip prepara la posada en escena de cara a la seva estrena el 18 de setembre per "anar fent xup-xup".