Hi ha uns quants Guy Ritchie. Un, que afortunadament es prodiga poc, capaç de firmar collonades com Barridos por la marea o el remake d' Aladdin; un altre, molt més aprofitable, que treballa a Hollywood sense renunciar als seus grans trets d'identitat, el que hem vist a Sherlock Holmes, Rey Arturo: La Leyenda de Excalibur i la gran Operación UNCLE; i encara hi ha un tercer, el millor, que és el dels orígens, el de Lock & Stock i Snatch, i que de tant en tant encara treu el cap per recordar-nos d'on ve i qui pot arribar a ser.

The Gentlemen: Los señores de la mafia és un d'aquests casos en què Ritchie apel·la a les seves essències: reuneix un espectacular planter d'intèrprets i torna apostar per un noir passat de revolucions en què res no és el que sembla i cada esclat de violència va acompanyat d'un humor àcid i subversiu. Algunes crítiques apunten que la pel·lícula no té la frescor dels seus primers treballs i que se li nota certa dependència d'unes formes més domesticades, però el cineasta és tan bo en aquest gènere que, fins i tot moderant l'estil, aconsegueix situar-lo per sobre de la mitjana.

The Gentlemen: Los señores de la mafia comença quan un narcotraficant de Londres intenta traspassar el seu imperi de marihuana a uns multimilionaris d'Oklahoma. Però les coses no seran tan senzilles, perquè el negoci crida l'atenció de nombrosos personatges indesitjables, i el protagonista entra en una imprevisible espiral de traïcions que torpedinen els seus plans una vegada i una altra. Sobretot perquè, als baixos fons, no et pots refiar del tot de ningú, ni tan sols dels qui pots pensar que eren els teus aliats.

Coescrita pel mateix Ritchie i plena de segments heretats dels seus treballs anteriors, la cinta destaca pel seu vigor narratiu, els apunts malèvols sobre els clixés del gènere (en temps de virtualitat, ser un gàngster ja no és el que era) i els girs marca de la casa. I tot plegat amb la complicitat d'un extraordinari repartiment que inclou Matthew McConaughey, Charlie Hunnam, Henry Golding, Michelle Dockery (que no ha parat de treballar en cinema i televisió des que va triomfar amb Downton Abbey), Jeremy Strong, Colin Farrell, Eddie Marsan i un Hugh Grant que té al seu càrrec el paper més llaminer de la funció. Passin i vegin.