La comèdia romàntica clàssica, aquella que es basa en els equívocs i la constatació que l'enamorament té molt d'absurd, és tot un art si se sap fer bé. Ja fa temps que Dani de la Orden ( Barcelona, nit d'estiu, El mejor verano de mi vida) està demostrant tenir un bon coneixement dels mecanismes del gènere i aquí situa la història en un dels seus escenaris tradicionals: un casament.

La protagonista, Marina, té trenta i pocs anys i ja fa temps que ha decidit viure sense lligams ni compromisos. Segurament és perquè professionalment es dedica a planificar les bodes dels altres i això, més que esperonar-la, l'ha convençut de la necessitat de la solteria. Tot canvia quan coneix el Carlos, amb qui s'embolica durant una nit boja i l'endemà, per una vegada, no té ganes de sortir cor-rents. Però resulta que ell està aparellat amb l'Alexia, antiga companya de classe de la Marina, i quan troba la seva targeta de visita als pantalons del Carlos creu que aquest li vol proposar matrimoni. I pitjor encara, pretén que la Marina sigui qui organitzi el casament.

Plantejada segons l'esquema tradicional d'una veritat que no és revelada fins al clímax, convertint el trajecte en una successió de gags cada vegada més eixelebrats, Hasta que la boda nos separe deu tant a la solvència d'uns diàlegs plens de segones lectures com al carisma de Belén Cuesta, que enguany ha pogut demostrar (per fi) que és capaç d'afrontar un estil de personatge diferent del de Paquita Salas. L'acompanyen Álex García, Silvia Alonso, Antonio Dechent, Mariam Hernández, Adrián Lastra, Gracia Olayo, Salva Reina, Antonio Resines, Malena Alterio, Jordi Sánchez, Ernesto Sevilla i Leo Harlem.