La casa encantada sempre ha estat un escenari infal·lible a l'hora d'explicar contes de fantasmes: pocs espais tenen la capacitat de la pròpia llar per generar inquietud en l'espectador, que veu als racons domèstics de ficció la cristal·lització de les pors més íntimes. En aquest sentit, Malasaña 32 presenta alguns punts de contactes amb l'esplèndida Verónica, de Paco Plaza. Com en aquesta última, es basa en una història real -en aquest cas s'inspira en la llegenda negra d'aquest carrer madrileny, el que més crims per metre quadrat ha tingut durant les darreres dècades a la ciutat), el terror emana dels espectres que habiten un pis aparentment prototípic i s'aprofita l'avinentesa per recrear el context social d'una altra època, aquí el Madrid dels 70. El director català Albert Pintó roda així el seu Insidious particular en una pel·lícula que treu el màxim profit del so i de la insinuació en espais on el més mínim detall acaba generant l'expectativa d'un fet terrible.
Els protagonistes d'aquest film de terror són Candela i Manolo Olmedo, un matrimoni que marxa del poble amb els tres fills i l'avi Fermín i van a viure al barri de Malasaña per poder trobar noves oportunitats. Les coses no són gens fàcils, perquè al vertigen de la vida a la gran ciutat s'hi afegeix la sensació que no serà fàcil sobreviure a una societat de futur incert. Els consola pensar en la casa nova i en la possibilitat de viure tots plegats. Però aviat comencen a succeir-se una sèrie de fenòmens inexplicables, cada cop més violents i terrorífics, que els farà adonar que la falta d'oportunitats és el menor dels seus problemes. Albert Pintó, que a Malasaña 32 demostra ser un bon coneixedor dels mecanismes narratius del gènere, ha tingut un notable planter d'intèrprets format per Begoña Vargas, Iván Marcos, Bea Segura, Sergio Castellanos, José Luis de Madariaga, Iván Renedo, María Ballesteros, Rosa Álvarez i el gran Javier Botet.
