E l Falcó Mil·lenari torna a casa per Nadal. Entenent per casa les sales de cinema d'arreu del món, és clar. Aquesta nit s'estrena L'ascens de Skywalker, el novè episodi de la saga Star Wars i cloenda de la trilogia iniciada el 2015. Una pel·lícula que arriba amb la promesa de marcar un abans i un després en la franquícia i amb la qual s'haurà d'estar molt atent a nou punts que ja fa dies que treuen la son als fans. L'estrena es podrà veure avui als cinemes de Manresa, la Seu i Abrera.

Com serà la transició?

Una transició incompleta sempre és un mal negoci. La cinta, se l'ha presentat com el punt final de la saga oberta el 2015, tot i que, segons ha insinuat la productora Kathleen Kennedy, sembla que, en sèries, animació o pel·lícules, tindrem Star Wars per dies. Serà aquest un final de trajecte o un salt generacional?

Fins on arriba la foscor?

Un dels detalls que sorprèn del tràiler del film és la foscor imperant, un recurs estètic obvi que sembla encaminar-nos cap a una trama més dramàtica que les precedents i on el mal guanya de nou pes en la galàxia. Decidiran, per fi, Rey (Daisy Ridley) i Kylo Ren (Adam Driver) cap a quin cantó es volen inclinar o bé seguiran flirtejant com en el capítol anterior?

Aquella rialla...

Final del primer tràiler, la pantalla s'enfosqueix i..., una rialla més freda que les natges de C3PO es cruspeix tot el que hem vist. Desaparegut des que Darth Vader el va llançar turbina avall a El retorn del Jedi , l'Emperador (Ian McDiarmid) sembla tornar per amenaçar la galàxia i dividir els fans. Superat l'impacte inicial, el film hauria de justificar el retorn del personatge més sibil·lí de la saga més enllà de la nostàlgia.

El darrer viatge de Leia.

Quan a la meitat d' Els últims Jedi Leia sortia projectada cap a l'espai després de l'atac a la seva nau, més d'un seguidor -ehem- va deixar lliscar alguna llàgrima. La mort de Carrie Fisher i el detall conegut de la seva imminent marxa feien preveure que aquell seria el comiat d'un dels personatges més estimats de la sèrie. Però no. Leia es va salvar i va pujar a la nau que duia els supervivents de la Resistència fins al nou capítol. Ara bé, el caràcter de comiat del film i les desaparicions prèvies de Han Solo i Luke fan augurar que, ara sí, ha arri bat l'hora de dir adeu a qui va obrir la saga en forma d'holograma. Carreguem-nos de clínexs.

Retorn amb capa.

Han Solo: Una història de Star Wars (2018) ens va recordar dues coses: que mai és sobrer donar un parell de voltes a les idees abans de signar res i que el secundari més carismàtic de la galàxia semblava escapat dels despatxos de Motown. L' spin-off va reflotar la figura de Lando Calrissian, que torna de nou amb el rostre de Billy Dee Williams. La durada i el pes del seu paper són un misteri, però tornar-lo a veure a bord de la mítica nau es presenta com un caramel per als fans veterans. Qui sap si una concessió a canvi de trencar-los el cor...

Què se n'ha fet dels Jedi?

La vella guàrdia, el misticisme, la puresa paròdica... El món dels Jedi va quedar reduït a flames en la recta final del capítol anterior gràcies a un llamp de Yoda i a la desaparició de Luke. Tot? Tot no, ja que les escriptures de l'orde van sobreviure fent el salt a les estrelles en l'ara Falcó Mil·lenari de Rey. Les fullejarà i en traurà alguna ensenyança, o amuntegaran pols i pèls de wookiee a la nau? Tenen cabuda els antics guer-rers en la nova saga? Paciència.

Les referències al passat.

Cada nova estrena ha estat farcida de referències a les seves germanes grans, i aquesta nova cinta no sembla una excepció, a jutjar per detalls com les restes de l'Estrella de la Mort que, al tràiler, Rey troba en un planeta. A banda de petites aclucades d'ull, aquests detalls ens orienten en un espai que, encara que sovint ho oblidem, és el mateix que visitem des de les últimes quatre dècades.

Les partitures de John Williams.

És impossible concebre l'univers Star Wars sense la música del genial compositor. Camí dels 88 anys -els complirà el 8 de febrer, si la Força ho vol-, el nord-americà signa, probablement, el seu últim servei a la saga després d'haver escrit les partitures dels nou lliuraments. Més comiats dels que dolen.

J. J. Abrams i els finals

Tal com passa a l'inici de la trilogia, el cervell de Lost es posa rere la càmera per marcar el ritme i el to de la cinta. En la seva primera experiència a la saga, Abrams va rebre bones crítiques per un treball, això sí, massa deutor de l' Episodi IV. S'haurà espolsat l'herència i haurà trobat una conclusió personal i a l'alçada? Les primeres crítiques no semblen posar-se d'acord.