Frozen es va convertir en un veritable fenomen de masses per diferents motius: un embolcall musical molt ben elaborat, amb cançons que se t'enganxen per sempre més, però també per una història que sabia barrejar tradició i modernitat dinamitant uns quants tòpics pel camí. La seva seqüela continua la mateixa línia, però potencia els aspectes més fantàstics de la trama.

Vist en perspectiva, Frozen era, al capdavall, una pel·lícula de superheroïnes: malgrat que s'hi mantenien alguns trets d'identitat del conte de Hans Christian Andersen que la inspirava, Disney aprofitava per fer-hi un discurs d'apoderament força semblant al que ha acabat fent l'univers expandit de Marvel. Però si a la primera els poders d'Elsa eren el contrapunt als anhels de la seva germana Anna per recuperar la seva família, en aquesta segona part són l'eix d'una història que porta les protagonistes a un viatge cap als seus orígens. Per descomptat que el camí estarà ple de perills i que en la majoria de casos les ximpleries d'Olaf ajudaran a fer-ho tot més sostenible.

Que Frozen II estigui més centrada en els elements fantàstics de la història no treu que estiguem davant una seqüela en tota regla: en el fons, la fórmula no deixa de ser la mateixa (sobretot en el que concerneix a la relació entre les dues germanes) i torna a haver-hi un reguitzell de cançons que escoltarem arreu des d'ara fins a la propera entrega de la saga...

La banda sonora, el carisma dels personatges i l'enlluernador acabat visual són, doncs, els grans atractius del film, que té un repartiment de grans veus en la versió original com les de Kristen Bell, Jonathan Groff, Evan Rachel Wood, Jason Ritter, Idina Menzel, Sterling K. Brown i Josh Gad.