Basada sempre en la mateixa estructura, amb la protagonista havent de buscar alguna cosa i els seus amics ajudant-la a superar els obstacles, tenia com a principal virtut que sabia connectar amb el seu públic natural i introduïa alguns aspectes pedagògics eficients. Dora y la ciudad perdida, produïda pel mateix equip que va fer possible els darrers i esplèndidsllargmetratges dels Muppets, també sorprèn per la seva manera d'abordar el seu material de referència: resulta que la pel·lícula és infinitament més divertida que la sèrie i sap compensar les seves evidents deficiències (la principal de totes elles, una factura tècnica poc lluïda) amb un guió enginyós que interpel·la tant els petits com els grans.
El film mostra la protagonista ja convertida en una adolescent i havent-se d'enfrontar a una aventura per a la qual se sent poc preparada: l'institut. Però aquest acabarà sent el problema més petit quan es vegi obligada a buscar la llegendària ciutat d'or per poder trobar els seus pares. Com no podia ser d'una altra manera, Dora tindrà l'ajuda dels seus amics de sempre, en una aventura en què s'alternen les referències directes a la sèrie amb un seguit de gags (inesperats) sobre el gènere i la mateixa idiosincràsia dels productes infantils. El repartiment està encapçalat per Isabela Moner, Eugenio Derbez, Eva Longoria, Michael Peña, Jeffrey Wahlberg i, atenció, Benicio del Toro, que posa veu a la guineu Swiper.
