Notícies | Cine

«Padre no hay más que uno»: L'aventura de la paternitat

01-08-2019 21:35
0 vots
«Padre no hay más que uno»: L'aventura de la paternitat

«Padre no hay más que uno»: L'aventura de la paternitat

La paternitat és un dels temes que, en pantalla, sembla condemnat a ser l'excusa per a una lliçó moral i, en alguns casos, per a furgar en la llagrimeta: com que qui més qui menys s'estova en ser pare, aquests tipus de relat apel·len a les profundes transformacions que pateixen els adults quan s'adonen que ja no són el que més importa a les fotos.

La comèdia en concret és el gènere que més encerta a l'hora de tractar un tema tan tòpic, perquè alguns cineastes ho veuen com un pretext per parodiar alguns llocs comuns de la masculinitat o bé riure's a la cara d'aquells que es desentenen dels fills amb una alegria pròpia d'altres temps. Aquest era el cas de Mamá se fue de viaje, una comèdia argentina molt popular al seu país en què Diego Peretti descobria les contraindicacions d'haver-se comportat sempre com si la descendència fos cosa només de dones. Ara Santiago Segura dirigeix i protagonitza aquest remake que, si bé preserva el punt de partida i els aires de comèdia familiar, juga amb un to un pèl més eixelebrat que el del seu referent.

El protagonista, Javier, és el típic home que ha anat tenint fills sense aturar-se a pensar que també té una responsabilitat en la seva educació. Treballa intensament per tenir una millor posició laboral i ho ha convertit en un recurs permanent per allunyar-se dels tràfecs del dia a dia a la llar familiar. Un bon dia, a la seva dona li toca un viatge i decideix fer-lo amb una amiga seva, perquè se l'ha guanyat i perquè ja està cansada d'haver d'estar sempre pendent de les necessitats dels altres. Javier, doncs, s'haurà de quedar tots els dies que ella serà fora amb els seus quatre fills que tenen entre quatre i dotze anys. Què pot anar malament si només són uns dies? Però Javier no trigarà a adonar-se que la conciliació, els canvis d'humor i els requeriments acadèmics no equivalen a una, sinó a desenes de feines simultànies.

Segura, que també ha coescrit el guió amb Marta González de Vega, encadena nombrosos gags que satiritzen els sobreentesos dels rols domèstics, i també hi demostra una inesperada capacitat per adoptar un registre més sentimental. Al seu costat destaca un esplèndid repartiment que inclou noms com Toni Acosta, Silvia Abril, Anabel Alonso, Pepa Charro, Wendy Ramos, Fernando Gil, Goizalde Núñez, Luna Fulgencio i Leo Harlem.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook