Hereditary va sorprendre tothom amb un personal univers creatiu que passava per capgirar alguns convencionalismes del gènere i dotar-los d'uns aires de malson absolutament esgarrifosos. El seu director i guionista, Ari Aster, torna a portar-nos a un món imprevisible amb Midsommar, un projecte encara més arriscat i singular.

Els protagonistes de la pel·lícula són Dani i Christian, una jove parella que no passa pel seu millor moment i decideix viatjar a Suècia per airejar-se. Hi van amb un objectiu molt concret: participar en un mític festival d'estiu que només se celebra un cop cada 30 anys en un poble allunyat de la civilització. Al principi, l'acte sembla tot el que necessitaven i més, perquè és una experiència gairebé sensorial amb gent molt diferent de la que acostumen a tractar. Però a mesura que avancen les hores, el comportament dels assistents es va tornant més estrany i la festa es va tornant més pertorbadora, fins al punt que els protagonistes comencen a dubtar de la seva pròpia salut mental.

Al llarg dels 145 minuts de metratge, Midsommar apel·la a les sensacions de l'espectador plantejant un hipnòtic viatge a la frontera entre la realitat i el somni, i, com a Hereditary, gran part de la seva dimensió terrorífica depèn de la creixent sensació de no saber com encaixar els esdeveniments. És, per tant, un estil de cinema que s'apropa més a Lynch o a Argento que no al relat d'ensurts tradicionals, i és justament per això que es converteix en una de les propostes més atípiques de l'any. El seu repartiment, esplèndid, està encapçalat per Florence Pugh, Jack Reynor, William Jackson Harper, Ellora Torchia, Archie Madekwe, Vilhelm Blomgren, Julia Ragnarsson i Will Poulter.