El 1994, El Rey León va suposar un punt d'inflexió en la història de l'animació, i de Disney en particular, per molts motius. Entre aquests, que agafa un motllo molt obvi però molt ben abordat ( Hamlet ), que mostra la mort d'un dels personatges principals amb una inesperada frontalitat (tota una generació plorant per Mufasa) i que en el seu dia va revolucionar la sonoritat de la factoria gràcies a l' score de Hans Zimmer i les cançons d'Elton John i Tim Rice.

25 anys després, en plena febrada de Disney per fer remakes dels seus clàssics animats, El Rey León torna en forma de pel·lícula hiperrealista gràcies a les mateixes tècniques que ja van convertir El libro de la selva en una notable experiència. S'hi reuneixen els citats elements que van singularitzar l'original i s'amplien algunes trames (el film dura 25 minuts més que la versió del 1994), però falta aclarir una incògnita fonamental: si el director Jon Favreau sabrà captar aquella essència tan particular que aconseguia harmonitzar tragèdia, èpica, humor i música sense que cap dels fronts quedés descompensat.

La trama és exactament la mateixa. Simba neix i de seguida és marcat com a successor de Mufasa com a rei dels animals, però el seu tiet Scar, que vol el poder per a ell, conspira per matar el monarca i condemnar Simba a l'exili. Allà aconseguirà ser el lleó que estava cridat a ser gràcies a l'ajuda de dos aliats inesperats -Timón i Pumba- i de Neela, la seva amiga de l'infantesa.El repartiment de veus de la versió original compta amb Donald Glover, Beyoncé, Seth Rogen, Chiwetel Ejiofor, Billy Eichner, Keegan-Michael Key, Alfre Woodard, Eric André i James Earl Jones, que ja va ser Mufasa a la pel·lícula del 1994.