10.000 km i Terra ferma van acreditar amb escreix el talent del cineasta Carlos Marqués-Marcet per a les radiografies íntimes que exploren aspectes de nosaltres mateixos que no s'acostumen a tractar amb tanta proximitat i sensibilitat a la pantalla. A Els dies que vindran torna a parlar de les relacions de parella, ara a partir de la decisió de tenir un fill i de la gestió de les conseqüències que això té.

La pel·lícula està protagonitzada per una parella que manté una relació des de fa un any i, malgrat que no ho buscaven, ella queda embarassada. Partint d'aquest moment exacte, la història se centra en les alegries i tristeses, en els estadis més optimistes però també en aquells que sembla que tot se'n va en orris: la tria del nom, la reacció dels entorns respectius, els canvis hormonals, la progressiva transformació de la intimitat i aquelles coses que es descobreixen de l'altre i mai no s'haurien imaginat. El director explora aquest procés directament, sense artificis dramàtics i posant el focus en els matisos i l'odissea emocional d'una experiència que no ve mai amb un manual d'instruccions.

Els dies que vindran es va rodar seguint l'embaràs real de la parella protagonista, i es nota, perquè el grau de veritat que destil·len totes les escenes resulta fins i tot esfereïdor. Maria Rodríguez Soto (premiada al Festival de Màlaga per la seva interpretació, com també la pel·lícula i el seu director) i David Verdaguer hi ofereixen un veritable recital de recursos, i d'alguna manera fan sentir a l'espectador que forma part del viatge i de les seves contraindicacions.