La companyia Laika Entertainment s'ha guanyat un merescut prestigi en el cinema d'animació gràcies a apostes molt arriscades que s'allunyen dels convencionalismes del gènere. Ho fan des del punt de vista tècnic, perquè s'endinsen en unes formes de representació que trenquen els cànons tradicionals, però també les històries, que apel·len a les essències dels clàssics per renovar-los. Seves són, per exemple, meravelles com Los Boxtrolls, Los mundos de Coraline, El alucinante mundo de Norman i Kubo y las dos cuerdas mágicas, a banda d'haver participat en la producció d'aquesta joia a reivindicar que és Bumblebee. Ara estrenen Mr. Link: El origen perdido, una deliciosa pel·lícula d'aventures que reivindica els fonaments del gènere i que torna a brillar per la seva concepció estètica. Segur que no rebentarà taquilles, però és un títol que a la llarga acabarà sent de culte.

El protagonista de la pel·lícula, Mr. Link, era considerat el més gran investigador de mites i monstres fins que és posat en qüestió pel seu propi entorn acadèmic. Disposat a recuperar el prestigi, s'associa amb un explorador, Lionel Frost, i una intrèpida aventurera, Adelina Fortnight, per trobar el mític graó perdut, una misteriosa criatura que permetria entendre l'origen de la nostra espècie. Amb un irresistible esperit aventurer i un notable sentit de l'humor, aconsegueix agradar a audiències de totes les generacions en una història que fa moltes picades d'ullet als grans títols del gènere. La versió original té un esplèndid planter de veus (Hugh Jackman, Zoe Saldana...) i la banda sonora és del compositor habitual dels germans Coen, Carter Burwell.