Abdellatif Kechiche és un cineasta provocador a qui sempre acompanya la polèmica, però si en pel·lícules anteriors la seva provocació tenia un sentit, a 'Mektoub, My Love: Intermezzo' se li ha escapat de les mans. Presentada a concurs a Canes, les tres hores i mitja del la pel·lícula són una successió de plans de culs de noies joves i un explícit cunnilingus de 20 minuts. Més enllà d'això, no hi ha gairebé història ni plantejament estètic o narratiu. I això, ha aixecat polseguera al festival francès.
Les imatges proposades per Kechiche han creat una pseudopolémica en un festival acostumat a experiències molt més forts i, sobretot, molt més interessants. "Per a mi, el més important era celebrar la vida, l'amor, el desig, la música, el cos i explicar una experiència cinematogràfica el més viva possible i intentar renovar-me, buscar altres formes de narració tancar les normes narratives del cinema", ha intentat justigficar Kechiche en una tensa roda de premsa.
A l'entrar a la sala, el realitzador franc-tunisià ha retret a un periodista que li fes fotos amb un mòbil - "un aparell desastrós" per realitzar una tasca professional-; s'ha negat a contestar qüestions simples com la seva manera de rodar el film; i ha acabat qualificant de "pregunta imbècil i desfasada" la referent a una demanda d'agressió sexual presentada en contra seu.
"Estem en un festival de cinema, fem cinema, parlem de cinema, les qüestions malsanes estan desfasades", ha dit Kechiche, que ha assegurat que ha fet aquest film en reacció "a l'esperit malsà" de la nostra època. I ha afegit que no està al corrent de cap investigació i que està tranquil des del punt de vista legal.
No ha volgut, així, parlar de la investigació oberta l'octubre de l'any passat per la justícia francesa arran d'una denúncia presentada per una actriu que va afirmar haver patit una agressió sexual per part del director.
El to crispat ha dominat la roda de premsa, a la qual no hi eren dos dels actors principals de la pel·lícula, Ophélie Bau i Roméo De Lacour, que sí que van ser ahir a la nit a la projecció de gala del film, tot i que l'actriu va abandonar la sala abans de finalitzar la projecció.
Tampoc hi ha hagut explicacions per l'absència dels actors per part del director i la resta dels intèrprets han quedat silenciosos i seriosos al seu costat. Mentrestant, Kechiche ha contestat a vegades desganat i de vegades imprecís les preguntes de la premsa, ha assenyalat que s'ha inspirat en els colors de Picasso per fer la seva pel·lícula i ha assegurat que no li molesta que els espectadors marxin de les seves pel·lícules.
"A partir del moment en què hi ha una experiència nova no tothom és obert; no tothom és sensible a la mirada que jo llanço sobre els altres", ha precisat. I davant les crítiques per la successió de plànols dels cossos de les joves protagonistes, ha dit que ha volgut filmar "l'amor, la tendresa, la sublimació del desig, per captar la seva energia metafísica".
I de què va el film?
La pel·lícula continua la història iniciada amb la cinta "Mektoub, My Love: Cant Un" (2017). Se situa al mateix estiu de 1994, a Sète (al sud de Montpeller), on un grup de joves, molts d'ells d'origen àrab, tenen un sentit d'amistat i de fraternitat que avui s'ha perdut en el nou segle, "en un món ple de conflictes i amb la societat dividida ", en paraules de Kechiche.
