El dia que el dramaturg i director Carles Fernández Giua va entrar a la seu d'Ivaginàrium, al car-rer Balmes de Barcelona, Raphaëlle Pérez no es podia imaginar que acabaria pujant a un escenari per explicar la seva vida durant vuitanta minuts. Però els camins del destí són inescrutables i en el Festival Grec de l'any passat es van concretar en una peça de teatre documental, 'Raphaëlle', que aquest divendres al vespre es podrà veure a la Sala Petita del Kursaal de Manresa.

«En els primers bolos, em semblava increïble que jo fos allà dalt, la reacció de la gent... De fet, encara em sembla increïble», explica la Raphaëlle. Després d'iniciar la trilogia sobre dona, història i identitat amb l'experiència de Nadia Ghulam, una noia afganesa que es va fer passar per noi durant deu anys en plena dictadura dels talibans, la companyia La conquesta del Pol Sud, amb Fernández Giua i Eugenio Szcwarzer, va fer pujar a l'escenari Claudia Poblete, qui en denunciar que la dictadura argentina havia assassinat els seus pares i, essent ella un nadó, l'havien adjudicat a la família d'un militar, va activar la fi de la impunitat dels criminals.

La preparació de la cloenda del projecte va dur Fernández Giua a la seu d'Ivaginàrium: «Va explicar que buscava una noia trans per a la seva propera obra, i es va entrevistar amb diverses persones. Un dia, es va presentar amb l'Eugenio i em van comentar que els interessava el meu perfil».

La Raphaëlle mai abans havia actuat, «jo em dedico al disseny de moda», comenta: «Però ara reconec que m'encanta». L'estrena en el Grec del 2018 va certificar que el projecte caminava pel bon camí i els bolos que porten a terme des d'aleshores ho corroboren.

«Vam quedar tots tres durant uns mesos per desenvolupar el text, va ser un treball llarg», indica Pérez: «En les primeres trobades, fèiem sessions d'improvisació en les quals jo explicava les meves experiències, les coses que m'havien passat, i a partir d'aquí vam anar escrivint el text. Era important entendre que des de la vivència individual s'estava tractant un tema que afecta la col·lectivitat».

'Raphaëlle' s'estructura en tres parts: Normandia, París i Barcelona. «En les dues primeres parlo de la meva vida com a noi adolescent, i en la darrera expresso el trànsit, la descoberta de la meva identitat. A partir d'aquí, entrem més en el tema de la transsexualitat, per arribar al monòleg final, on exposo la mirada que rebem, la manera com ens percep la gent i l'acceptació que tenim».

La Raphaëlle va arribar a Barcelona a través dels estudis. «La ciutat em va encantar», recorda: «I aquí vaig viure el procés de trànsit, i hi vaig conèixer persones que em van donar un cop de mà».

L'experiència teatral «m'ha ajudat personalment, ha estat un treball de teràpia que m'ha permès veure d'on venia, obrir-me a la gent, ja que jo era tímida, i a deixar de tenir por». En les representacions, explica, no ha trobat refús, tot el contrari: «M'emociona veure que hi ha dones que s'identifiquen amb mi, siguin trans o no, perquè totes formem part d'una societat patriarcal que crea normes que ens discriminen».

L'actriu, però, és conscient que al carrer la realitat és una altra: «Et trobes gent que desconeix les qüestions trans, i hi ha reaccions que et fan mal com quan algú et diu 'senyor'». Tot i això, el col·lectiu ha assolit avenços que la Raphaëlle confia que no es perdin per l'ascens de la ultradreta. «No vull retrocedir», avisa.