Bola de drac i el seu imaginari en expansió ha demostrat ser un fenomen de transmissió generacional. No només ha aconseguit anar renovant el seu públic i ampliar les seves pròpies regles expressives, sinó que s'ha convertit en una cultura en tota regla que ha traspassat totes les fronteres.
Una bona prova d'això és el nou llargmetratge de la franquícia, Dragon Ball Super: Broly, que està tenint tant ressò que fins i tot va figurar entre les cinc pel·lícules més taquilleres del cap de setmana de la seva estrena als Estats Units. Això passa, en gran mesura, perquè la pel·lícula, a més de preservar les essències de la saga, sap adaptar-se a les necessitats de l'animació digital: el traç dels personatges és canònic, però les escenes d'acció i les seves (nombroses) batalles tenen un enlluernador acabat tècnic que convenç fins i tot els no iniciats en la matèria.
Dirigida per Tatsuya Nagamine, un habitual dels animes dels últims anys, Dragon Ball Super: Broly mostra Goku entrenant-se a fons per participar al Torneig del Poder, que ha de transcórrer en un clima de pau i serenor. Però quan apareix un misteriós guerrer, Broly, dotat d'un poder mai vist fins ara, Goku comença a pensar que el torneig pot acabar convertint-se en una batalla per a la supervivència col·lectiva. Les coses es compliquen encara més quan entra en escena Frieza, que ha emergit directament de l'infern.
A més d'endinsar-se en les línies argumentals pròpies de la saga, aquesta nova entrega obre nous fronts narratius, recupera vells coneguts i acaba erigint-se en un autèntic espectacle que no decau de ritme en els seus 100 minuts de metratge. La seva trajectòria internacional està sent molt fructuosa, ja que ha recollit gairebé 100 milions de dòlars arreu del món.
