Ja fa divuit anys que M. Night Shyamalan va estrenar El protegido, pel·lícula clau per entendre el seu cinema i un compendi de com es forja un superheroi. Sempre s'havia parlat d'una seqüela i aquesta va resultar ser Múltiple, que no revelava la seva veritable naturalesa fins a la darrera escena. Ara el cineasta uneix els dos universos a Glass. Múltiple és un pel·lícula excel·lent per ella mateixa, però quan s'arriba al final i l'espectador s'adona que els fets passen en el mateix context narratiu d' El protegido, la cara dels fans deu ser per emmarcar: Shyamalan se les empesca per convertir una pel·lícula en una seqüela i un spin-off al mateix temps.
I ara amb Glass encara va més lluny, perquè funciona com a tancament d'una trilogia però també com a seqüela simultània de dues pel·lícules. És per això que la història involucra David Dunn, el vigilant de seguretat que va resultar ser un superheroi; Mr. Glass, el propietari d'una galeria d'art que descobreix que el seu propòsit a la vida és fer el mal; i la coneguda com La Bèstia, l'ésser sobrehumà nascut del trastorn de personalitat del protagonista de Múltiple. El primer inicia una incerta lluita per aturar els altres dos en un relat ple de sorpreses en què res no és el que sembla.
Shyamalan reuneix a Glass un esplèndid repartiment encapçalat per James McAvoy, Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Sarah Paulson, Anya Taylor-Joy i Spencer Treat. Un dels aspectes que crida més l'atenció del film és el seu modest pressupost: el cineasta ha rodat aquesta història de monstres i superherois amb només 20 milions de dòlars, i ha demostrat un cop més que el seu domini del gènere no té cap mena de limitació.
