El cineasta Yorgos Lanthimos s'està forjant una de les trajectòries més personals i singulars del cinema modern. Tot i que va començar a treballar amb regularitat el 2001, va ser el 2015 quan va projectar-se internacionalment amb Llagosta, una magnífica faula fantàstica on demostrava que no tenia cap mania a l'hora de portar l'espectador a l'extrem per tal d'emmirallar-lo en les paradoxes de la seva crua realitat política i social. El seu treball següent encara va anar més enllà. En El sacrificio de un ciervo sagrado demostrava novament tenir un do únic per parlar de contextos duríssims amb una desarmant frontalitat.
La consagració sembla que li arribarà definitivament amb La favorita, un melodrama històric que trenca les convencions del gènere i s'endinsa en un complex retrat de l'apoderament femení i els seus racons menys explorats. La pel·lícula ja ha començat a guanyar premis i molt probablement serà un dels grans títols de la propera edició dels Oscar. La favorita se situa a l'Anglaterra del principi del segle XVIII, en ple mandat de la reina Anna. La monarca passa per un moment polític molt difícil per la guerra amb França, però també pel seu estat de salut i per la seva inestabilitat emocional. L'única persona que vetlla per ella és Lady Sarah, la veritable governant a l'ombra. Fins que entra a palau una nova assistent, Abigail, amb qui Sarah agafa una confiança immediata però que, en realitat, vol prendre-li el lloc. Això desencadena una espiral de tensió que amenaça l'estabilitat de la monarca i del país. El film presenta la narrativa incòmoda del cinema de Lan-thimos, i aconsegueix fer-la sortir del marc històric per erigir-la en una metàfora actual i corrosiva dels arribismes. Un dels plats forts és l'esplèndid repartiment.
