Adam McKay es va formar al programa televisiu Saturday Night Live i després es va convertir en un dels grans baluards de la comèdia nord-americana gràcies a les seves col·laboracions amb Will Ferrell. Però pocs es devien imaginar que acabaria erigint-se en un dels millors cronistes de la realitat política nord-americana. Després de la notable La gran apuesta -una reflexió sobre l'ensulsiada de la crisi del 2008-, McKay s'embarca en una àcida radiografia de l'era Bush a El vicio del poder.

El film de McKay se centra en la figura de Dick Cheney, un home que va passar de ser un simple buròcrata a Washington a convertir-se en un dels polítics més poderosos del món en acceptar ser el vicepresident de George W. Bush. El vicio del poder és una radiografia d'aquella fosca etapa i de les conseqüències que encara ressonen, però també un retrat íntim que furga en les contradiccions de tan enigmàtic personatge. Com és habitual en ell, el director ho fa amb un to satíric, però sense renunciar al que hi ha d'amarg i desolador en l'etapa de Bush a la Casa Blanca. Si s'ha vist La gran apuesta, es pot endevinar per on van els trets.

Un dels aspectes més destacats d' El vicio del poder és el repartiment. Per descomptat que el pes de la funció el porta Christian Bale, que acaba de guanyar un merescudíssim Globus d'Or per la seva interpretació de Cheney, però també hi brillen secundaris de la talla d'Amy Adams, Steve Carell, Bill Pullman, Alison Pill i Sam Rockwell, que és l'encarregat d'encarnar Bush. Per cert, Will Ferrell, còmplice habitual d'Adam McKay, és un dels productors d'aquest llargmetratge juntament amb un altre actor molt popular que tampoc apareix a la pel·lícula: Brad Pitt.