Mary Poppins es va estrenar el 1964 i encara és un clàssic del cinema familiar gràcies a la seva esplèndida banda sonora i, sobretot, al carisma de Julie Andrews, que aconseguia traslladar a la pantalla tota l'essència màgica del personatge de l'escriptora P. L. Travers. Des que la companyia va decidir agafar tots els seus clàssics animats i rodar-los en imatge real, sembla que no hi ha ni un sol èxit de Disney que no sigui susceptible de noves versions.
És per això que avui arriba als cinemes El regreso de Mary Poppins, El regreso de Mary Poppinsque adapta el segon llibre de Travers sobre la mainadera màgica i que té aspiracions de convertir-se en la nova gallina dels ous d'or d'una productora que ja en té a cabassos. Potser l'únic a lamentar és que hagin posat aquesta seqüela en mans de Rob Marshall: l'autor de Chicago ha demostrat que quan fa cinema purament comercial (com a la quarta entrega de Piratas del Caribe) el seu estil es torna encara més impersonal i mediocre que quan roda musicals.
Situada uns vints anys després dels fets de la primera entrega, la pel·lícula presenta Mary Poppins tornant a Londres per refer-se d'una pèrdua i ajudar els hereus dels Banks a redescobrir l'alegria de viure. Del que es tracta és de reviure sensacions infantils, de comprovar si la protagonista manté el seu poder de convocatòria i de deixar-se endur per la banda sonora, que aquest cop signa Marc Shaiman i Scott Wittman.
En tot cas, el principal al·licient d' El regreso de Mary Poopins serà la interpretació d'Emily Blunt, que va assumir el paper després de la benedicció pública de Julie Andrews. A la pel·lícula també hi veurem el company de repartiment d'aquesta última a l'original, Dick Van Dyke, i un esplèndid repartiment que inclou Lin-Manuel Miranda, Colin Firth, Emily Mortimer, Ben Whishaw, Angela Lansbury, Julie Walters, David Warner i ni més ni menys que Meryl Streep.
