La noche de Halloween es va estrenar el 1978 i encara avui no ha estat superada: hi ha hagut molts slashers aprofitables i fins i tot brillants, però pocs han tingut el poder de suggestió i la capacitat d'innovar de l'obra mestra de John Carpenter. El film va establir idees fonamentals com fer del terror un element primigeni, abstracte o potenciar els aspectes metafòrics de la història.

H i ha hagut moltes seqüeles (la segona i la tercera estaven realment bé, però les de després, amb l'excepció de H20 , no eren ni divertides) i un reboot amb ínfules (a càrrec de Rob Zombie: la primera de les seves dues entregues era molt interessant, però traïa algunes essències), però cap a l'altura del primer títol. Ara, quan es compleixen 40 anys de l'estrena de l'original, tenim una nova La noche de Halloween escrita per Danny McBride i David Gordon Green, dirigida per aquest últim, i que vol ser la seqüela directa del film de Carpenter. Una seqüela que també és un reboot , feta per fans de la saga que coneixen molt bé els seus mecanismes i, atenció, amb Carpenter dient-hi la seva: és productor executiu i autor de la banda sonora.

La noche de Halloween comença amb un equip de rodatge provant de fer un documental sobre el cas de Michael Myers, tancat des de fa anys en un sanatori. El món sembla haver-lo oblidat i ell sembla haver acceptat el seu destí, però la visita li recorda la seva antiga agenda i aconsegueix escapar per a un darrer enfrontament amb Laurie Strode. Però ella, que ha tornat al seu antic barri per poder tancar ferides, ja no és l'adolescent atemorida que havia estat. El film ignora totes les seqüeles (millor, perquè Strode moria en una d'elles) i està plena de picades d'ullet als fans de l'original, com el fet que Myers estigui interpretat per Nick Castle. El veterà cineasta, guionista de Carpenter a la fonamental 1997: Rescate en Nueva York i autor de films de culte com Starfighter: La aventura comienza , ja va ser l'assassí a la cinta del 1978.