Basada en la saga de novel·les de R.L. Stine, Pesadillas era una excel·lent pel·lícula per molts motius. El primer és que trencava totes les etiquetes (per més que alguns s'entestessin a batejar-la com a juvenil) per oferir un relat per a tots els públics que tenia el mateix grau d'homenatge als clàssics del terror que d'iniciació a la matèria. És a dir, que es pot veure com una porta d'accés a imaginaris molt populars però no necessàriament coneguts per a les noves generacions i, al mateix temps, els fans de la cosa s'ho passen pipa rastrejant les seves múltiples picades d'ullet.

A més, era un film rabiosament entretingut i divertit, ple d'idees visuals extraordinàries i una història d'amor entre un adolescent i un fantasma que, tot i que mal resolta, deixa un bon grapat d'escenes d'un romanticisme poc habitual. La seva segona entrega, Pesadillas 2: Noche de Halloween és la versió low cost d'aquella cinta, segurament perquè el llibre que adapta ja té unes altres pretensions i perquè al final el seu objectiu és arribar a un públic més infantil. Sigui com sigui, tot i que la crítica americana ha estat poc pietosa amb ella, s'ha de dir que una pel·lícula basada en un llibre de Stine sempre vindrà més de gust que segons quins experiments, que perden el respecte a la intel·ligència de l'espectador, infantil, juvenil o adult.

Com el seu títol indica, Pesadillas 2: Noche de Halloween se centra en la nit més terrorífica de l'any, quan els monstres tornen a sortir dels llibres de Stine i campen sense control pel poble. Aquest cop els herois de la funció són tres adolescents que, passat l'impacte inicial, aprendran com combatre'ls, i descobriran nous secrets sobre la màgia que els fa cobrar vida.

Si bé el repartiment és completament diferent del de la primera entrega, sí que hi repeteixen tots els personatges fantàstics, en una nova exhibició de força del departament d'efectes visuals. Aquesta vegada la direcció recau en Ari Sandel, realitzador format a la televisió i en productes juvenils com la pel·lícula de Netflix La primera vez que nos vimos, mentre que en l'elenc destaquen Madison Iseman, Wendi McLendon-Covey, Jeremy Ray Taylor, Chris Parnell, Ken Jeong, Shari Headley, Peyton Wich i Tyler Silva. A la banda sonora, Danny Elfman cedeix la batuta a Dominic Lewis, que preserva les sonoritats del predecessor.