Després de dirigir uns quants curts, Dani de la Torre va saltar al llargmetratge amb El desconocido, una molt afortunada combinació de thriller i film de denúncia on es demostrava el seu domini de la posada en escena i una excel·lent sintonia amb el seu actor protagonista, Luis Tosar. Ara repeteix amb ell al seu segon i ambiciós film, La sombra de la ley, la seva particular aportació al cinema de gàngsters i segurament una de les produccions espanyoles més prometedores d'aquest 2018.
La història se situa a la Barcelona dels anys 20, quan els seus car-rers són un polvorí pels enfrontaments entre bandes mafioses i d'anarquistes. Quan un tren que carrega material militar és violentament assaltat, l'agent de policia Aníbal Uriarte és enviat a la capital catalana per investigar el cas. No fa gaires amics, perquè els seus mètodes expeditius i el seu particular sentit de la justícia creen molta tensió amb els seus companys. En paral·lel, Aníbal coneix Sara, una lluitadora social de la qual s'enamorarà i que acabarà canviant la seva percepció de la investigació.
De la Torre ha disposat de recursos per posar tota la carn a la graella. La sombra de la ley ofereix una extraordinària recreació de la Barcelona dels anys 20, i el film està ple de moments d'impacte en què es nota que l'autor coneix molt bé els codis narratius del gènere. A més compta amb Tosar, un actor que ha demostrat amb escreix saber dur-se al seu terreny qualsevol personatge de qualsevol gènere, i que aquí promet oferir un dels papers més memorables de la seva filmografia. Al seu costat destaquen les aportacions de Michelle Jenner, Vicente Romero, Paco Tous, Manolo Solo, Jaime Lorente, Pep Tosar, Fernando Cayo, William Miller, Adriana Torrebejano, Xosé Barato, Ricardo de Barreiro i Ernesto Alterio, un altre actor que no para de demostrar que és capaç de brillar en qualsevol circumstància. No és gens eixelebrat pensar que ens trobem davant d'una de les pel·lícules guanyadores de la propera edició dels Goya, almenys en les categories tècniques.
