Amb il·lustres excepcions com la sèrie Crematorio, no és tan fàcil trobar-se produccions espanyoles que tractin la corrupció política amb certa frontalitat, i menys encara en una trama que fa referència directa a l'actualitat i aprofiti l'avinentesa per disparar també contra el paper dels mitjans de comunicació. Això és el que proposa El reino, un thriller de Rodrigo Sorogoyen que documenta l'ascens i caiguda d'un polític sense gaires pèls a la llengua, i amb un estil molt hereu de la intriga clàssica.
El protagonista és Manuel, un vicesecretari autonòmic que es prepara per fer el salt a la política nacional, però la filtració d'unes informacions molt compromeses el situen al bell mig d'una trama de corrupció. Malgrat que la seva implicació és plena de clarobscurs, els mitjans l'assenyalen sense manies, el seu partit el deixa caure, i una carrera que prometia ser meteòrica acaba convertida en la crònica d'un fracàs personal i professional. Sol, abatut, sense aliats externs i amb l'únic suport de la seva família, Manuel prova d'aixecar el cap enfrontant-se a un sistema molt corrupte que l'ha declarat culpable abans d'escoltar-lo.
El film bascula entre les intrigues de despatx i una successió d'escenes de suspens que converteixen El reino en una de les visions de la política més punyents del cinema espanyol recent, sobretot perquè no amaga les seves referències a una actualitat que ens és molt propera. I al capdavant del gran repartiment, Antonio de la Torre amb una interpretació que està generant aplaudiments unànimes de crítica i públic.
