´actor Daniel Auteuil va debutar en la direcció l´any 2011, i des d´aleshores ha demostrat una clara debilitat per les històries intimistes que reflexionen sobre la maduresa i aquelles coses que no ens agraden de les nostres vides. A la seva quarta pel·lícula com a realitzador, Enamorado de mi mujer, reincideix en algunes de les seves inquietuds en una comèdia tan senzilla com efectiva, i que principalment vol ser una paràbola sobre aquest desig tan generalitzat a voler el que no podem tenir. I que cristal·litza, en la majoria de casos, en fantasies quotidianes que ens acaben marcant la percepció del que som.

Enamorado de mi mujer comença quan un veterà editor, Daniel, es retroba amb un vell amic de joventut, Patrick, i s´adonen que amb una conversa eventual no en tindran prou per posar-se al dia. Queden per sopar amb les seves respectives parelles. Quan arriba el dia, tot es torça, perquè Patrick es presenta amb la seva jove esposa i Daniel s´enamora d´ella a primera vista. Al principi, es limita a fer-li el cas propi d´un amfitrió, però aviat la fantasia de poder estar amb ella marca el curs del sopar i amenaça la relació amb la seva dona.

Auteuil planteja aquesta comèdia amb una estructura gairebé teatral: poquíssims personatges, poquíssims espais, i una clara aposta pel diàleg (el més encertat de la pel·lícula) en detriment de la posada en escena. I funciona raonablement bé, sobretot perquè diu unes quantes veritats i per les interpretacions del mateix Auteil, Sandrine Kiberlain, Gérard Depardieu i l´espanyola Adriana Ugarte. El film només dura 86 minuts, i això sempre és d´agrair en temps de metratges dilatadíssims.