La saga iniciada amb The Purge va començar fa cinc anys i ja s’ha convertit en una de les icones del terror modern. En gran mesura perquè ha sabut portar el seu punt de partida (en una realitat alternativa, les autoritats permeten que una nit a l’any la gent es desfogui assaltant i matant a qui li doni a gana) a altres terrenys expressius, i de la típica història d’un atac a la llar familiar ha acabat passant a una faula política molt deutora de John Carpenter. Com també va fer la saga Insidious, la quarta entrega ha resultat ser una preqüela i se centra justament a la primera nit en què es permet que les ciutadanes i ciutadans actuïn com bèsties desbocades.

Hi ha diferents canvis que converteixen La primera Purga en una incògnita. James DeMonaco es limita a ser-ne guionista i productor, i ha cedit la cadira de la direcció a Gerard McMurray. Per altra banda, és el primer cop que la saga no té un o dos rostres populars al capdavant (sigui Ethan Hawke, Lena Headey o Frank Grillo) i ho fia tot a un planter de desconeguts que encapçalen Y’lan Noel, Lex Scott Davis, Joivan Wa-de, Lauren Vélez i Melonie Diaz. Entre els secundaris hi ha, això sí, tota una garantia: Marisa Tomei.

El film no ho tindrà difícil per ser un èxit, atès que el seu pressupost és tirant a modest i a més els fans ja saben que la història tindrà continuïtat: DeMonaco està treballant en el pilot d’una sèrie que s’ha d’estrenar al setembre.