Jason Reitman s'ha especialitzat en tractar amb frontalitat i un humor força àcid aquells trets de la condició humana que, generalment, el cinema projecta amb una pàtina d'idealització. La vida en trànsit constant ( Up in the air), la implantació social i econòmica del tabac ( Gràcies per fumar) i les conseqüències de la immaduresa ( Young Adult) són alguns dels temes. Queda clar que la maternitat és un dels seus ítems preferits, ja que ho ha tractat a la molt celebrada Juno, la infravalorada Hombres, mujeres & niños i ara en aquesta Tully, on torna a treballar amb Charlize Theron després que explorés tot el potencial còmic i dramàtic de l'actriu a Young Adult.
La protagonista del film és Marlo, una dona que acaba de tenir el seu tercer fill i, com que no pot amb tot, accepta un sorprenent regal del seu germà: una mainadera nocturna. És la manera que Marlo pugui descansar i que durant el dia pugui tenir les forces necessàries per sostenir la seva atapeïda agenda personal. La mainadera, Tully, resulta ser una persona molt oberta amb qui Marlo acaba generant un vincle emocional molt fort. I acaba essent la persona amb qui compartir la seva gens convencional visió de la maternitat.
Escrita per Diablo Cody, la guionista de Reitman a Juno i Young Adult, Tully tracta sobre debats poc vistos en pantalla, com la inhibició de la identitat femenina davant les obligacions de la maternitat, els dèficits de la figura masculina i la constatació que tenir fills pot acabar essent un veritable malson domèstic. I tot plegat amb aquells aires tragicòmics tan característics del seu director, que hi continua demostrant un domini poc comú de la direcció d'intèrprets.
Al costat de Theron i de Mackenzie Davis, que estan realment esplèndides, destaca la presència de Mark Duplass (un dels grans noms del cinema independent nord-americà, i ara també productor de documentals televisius de prestigi com Wild Wild Country), Emily Haine i Ron Livingston. El film no ha acabat de reeixir a la taquilla nord-americana, segurament perquè no és una comèdia a l'ús ni se centra en aspectes que afavoreixin l'evasió de l'espectador.
