Jules Romains (1885-1972) fou un escriptor francès que assolí una gran popularitat quan estrenà el 1923 una obra de teatre ( Knock ou le triomphe de la médecine) protagonitzada pel llegendari Louis Jouvet, un dels monstres de l'escena gal·la. Aquesta peça, adaptada en nombroses ocasions per a la petita i gran pantalla, ha estat ara tradüida en imatges per Lorraine Lévy, que sobresortí amb el drama El hijo del otro.

El personatge central, Knock, és un estafador que s'ha reciclat en metge i que arriba a una petita comunitat, Saint-Maurice, amb un objectiu certament pervers: manipular els seus habitants perquè pensin que tots estan malalts i que, consegüentment, necessiten els seus serveis. El doctor de la felicidad presenta canvis substancials respecte del text original. Està ambientada en els anys cinquanta i el protagonista és de raça negra. Però la modificació més rellevant (i qüestionable) afecta la seva intencionalitat crítica. Romains va perpetrar una sàtira virulenta que posava en evidencia les misèries morals de l'ésser huma. Lévy, molt menys ambiciosa i més acomodatícia, s'ha limitat a rodar una comèdia, tan costumista com amable, en què el sinistre doctor s'acaba redimint.

La pel·lícula abraça, així, indissimuladament una bonhomia declaradament tova que evoca esforçadament l'esperit del cinema de Frank Capra, la quinta essència de la comèdia idealista. El doctor de la felicidad apareix com una faula gens aguda, que desactiva la càrrega sarcàstica de l'obra teatral, feta a la mida del carismàtic Omar Sy, encimbellat amb la reeixida Intocable, però que en aquesta ocasió s'ha vist desbordat pel seu personatge extrem i ens ofereix una caracterització tragicòmica gens convincent.

França, 2018. Comèdia. 114 minuts. Direcció i guió: Lorraine Levy . Intèrprets: Omar Sy (Knock), Alex Lutz (el capellà Lupus), Ana Girardot (Adèle), Sabine Azéma (de Cuq), Pascal Elbé (Lansky), Audrey Dana (senyora Mousquet). Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Ateneu (Abrera).