L'actor britànic Alan Rickman ha mort aquest dijous als 69 anys a conseqüència d'un càncer que patia des de feia anys. Rickman va ser durant més de tres dècades un dels dolents més estimats i respectats del cinema britànic gràcies a la profunditat dels seus recursos interpretatius, adquirits en el teatre, i a la seva poderosa veu.
En la memòria col·lectiva ha deixat personatges amb tints de maldat com Hans Gruber, l'abjecte adversari de Bruce Willis a "Jungla de cristal" (1988), el cruel xèrif de Nottingham que s'enfronta a Kevin Costner a "Robin Hood: Príncep dels lladres" (1991), i l'ambigu professor Snape de la saga d'Harry Potter.
La seva versatilitat també li va permetre interpretar papers amables com el músic Jamie en el drama "Truly, Madly, Deeply" (1991) i l'humil coronel Brandon a "Sentit i sensibilitat" (1995).
Rickman es va casar l'any 2012 amb Rima Horton, una professora d'economia a la qual va conèixer quan eren adolescents i amb la qual mantenia una relació des del 1965.
L'actor, que en alguna ocasió va dir que va néixer amb la targeta del Partit Laborista sota el braç, va ser un actiu militant polític, el mateix que la seva dona, que s'ha presentat dues vegades com a candidata al Parlament per aquesta formació.
L'actor britànic Alan Rickman en una participació a la Mostra de Venècia del 2013. FOTO: EFE
Origen humil
Rickman, a qui la seva participació a la saga Harry Potter li va assegurar en els últims anys legions de fans, va néixer al barri treballador d'Acton, a l'oest de Londres, i va treballar com a dissenyador gràfic durant tres anys abans d'arriscar-se a abandonar la seva carrera per estudiar art dramàtic.
Amb 26 anys, des de l'estudi de disseny que havia fundat al Soho de Londres, va escriure una carta a la Real Acadèmia d'Art Dramàtic britànica (RADA) que li va canviar la vida. El prestigiós centre li va concedir l'audició que havia demanat i li va concedir una plaça després de veure'l interpretar un passatge de Ricard III, de William Shakespeare.
La seva formació de teatre clàssic el va portar a entrar el 1978 a la Royal Shakespeare Company, amb la qual va encarnar a Aquil·les, a "Torilo i Cresida", Hamlet, i Marc Antoni, a "Marc Antoni i Cleòpatra", entre uns altres.
El seu primer èxit internacional va arribar sobre les taules, el 1985, amb el personatge del vescomte de Valmont en una adaptació de "Les amistats perilloses" que va triomfar en el West End de Londres i a Broadway. La seva visibilitat en aquesta producció, juntament amb alguna aparició anterior en produccions de televisió, el va ajudar a donar el salt al cinema el 1988, quan va aplicar el mestratge que ja havia adquirit en la interpretació per donar vida a "Jungla de cristal" al terrorista Gruber, que segresta a diverses persones durant una festa nadalenca.
Ja assentat en l'escena cinematogràfica, van arribar nous èxits com el premi BAFTA que li van lliurar pel seu paper a "Robin Hood", i les nominacions als premis britànics per "Truly, Madly, Deeply" i "Sentit i sensibilitat". També va ser aclamat per la seva interpretació de Rasputin, en una telesèrie del 1996, i per la seva participació a la comèdia "Love Actually" (2003).
Snape i el canvi de segle
Rickman es va posar en la pell del professor Severus Snape per primera vegada l'any 2001, a "Harry Potter i la pedra filosofal", el primer lliurament de les adaptacions al cinema de la saga del nen mag creada per l'escocesa J.K. Rowling. Des d'aleshores fins el 2011, va interpretar en vuit ocasions el professor Snape, un personatge en el qual va saber plasmar l'ambigüitat moral amb la qual li descriu Rowling en les seves novel·les.
Rickman mai va rebre un premi Oscar, però va acumular molts altres guardons durant la seva carrera, inclòs un Globus d'Or i un Emmy per "Rasputin: la seva veritable història".
