Donald Crowhurst va ser un veterà de la Reial Força Àeria Britànica i navegant aficionat que es va apuntar el 1968 a la Golden Globe Race, una cursa exigent que consistia a fer la volta al món amb un veler sense fer cap aturada. Però un seguit d'adversitats el van empènyer, immers en la competició, a prendre unes decisions més que fosques.

Aquesta història ha estat reconstruïda a Un océano entre nosotros i no és casual que hagi estat rodada per James Marsh, ja que el director britànic sempre ha mostrat una predilecció (en els documentals i en els llargmetratges de ficció) per les personalitats obsessionades en fites teòricament impossibles. El creador de l'oscaritzat Man on Wire i de La teoría del todo s'apropa en el seu darrer projecte a un veritable antiheroi que adoptà en un moment cabdal de la seva vida una conducta totalment reprovable. Marsh subverteix, així, els esquemes convencionals del cinema de superacions (protagonitzat per éssers tenaços i positius) i embasta un film d'aventures marines, impregnat d'un to declaradament antièpic, que busseja en la passió destructiva de voler guanyar a qualsevol preu. Marsh ha reconegut que es va inspirar en la mítica El cor de les tenebres (la novel·la de Conrad que Coppola va adaptar en la genial A pocalypse Now), però, malgrat els seus brillants referents, Un océano entre nosotros naufraga irremissiblement perquè la posada en escena s'aferma en una nar-rativa insípida i una mirada poruga que no s'atreveix a profunditzar amb un dibuix mordaç en les terribles contradiccions de l'ambivalent personatge central. Les excel·lents composicions de Rachel Weisz i Colin Firth aporten com a mínim una credibilitat dramàtica en una odissea sense encant a mig camí de les seves ambicioses intencions.

Gran Bretanya, 2018. Drama. 102 minuts. Direcció: James Marsh. Guió: Scott Z. Burns. Intèrprets: Colin Firth (Donald Crowhurst), Rachel Weisz (Clare Crowhurst), David Thewlis (Rodney Hallworth), Ken Stott (Stanley Best). Pantalles: Bages Centre (Manresa).