A la història del cinema animat hi ha un abans i un després de Toy Story, estrenat el 1995. Fou el primer llargmetratge de dibuixos animats concebut íntegrament per un ordinador, i la presentació oficial de Pixar, la productora que revolucionà un dels gèneres més infravalorats. Però aquesta obra major, més enllà de les seves aportacions tècniques, s'imposa com una meravella inoblidable. Les seves dues seqüeles (rodades el 1999 i el 2010) mantingueren sorprenentment el nivell excels del títol original. Ara ens arriba el quart lliurament d'una de les sagues més prodigioses i recomanables del segle XXI. A Toy Story 4 retrobem veritables icones populars, com el xèrif Woody i el soldat galàctic Buzz Lightyear. En la seva nova aventura, aquests deliciosos personatges ajudaran a Forky, una joguina més que peculiar que ha fabricat una nena, que té seriosos problemes d'autoestima perquè creu que només és una escombraria (és una forquilla de plàstic amb ulls i potes mal posats).

Les entranyables joguines ens submergeixen novament en un univers màgic i edificant, en què l'amistat i la generositat presidiran tots els moviments dels protagonistes. Aquests conceptes idealistes estan plasmats amb una brillantor visual que converteix cada seqüència en una veritable lliçó de plasticitat i enginy. A més, una agilitat narrativa immaculada ens arrossega a una odissea vertiginosa i farcida de solucions formals enlluernadores. Pixar segueix regnant en l'apassionant món animat. L' opera prima de Josh Cooley es revela, doncs, com una pel·lícula esplèndida.

Però iguala o supera els seus il·lustres precedents? No. Aquesta vegada el llistó creatiu ha baixat sensiblement perquè la narració està amarada d'un excessiu sentimentalisme. No obstant això, teniu molts motius per acceptar la invitació de Buzz, Wood i companyia a compartir la seva darrera festa.

Toy Story 4 EUA, 2019. Animació. 100 min. Direcció: Josh Cooley. Guió: Stephany Folsom i Andrew Stanton. Banda sonora: Randy Newman. Pantalles: Bages Centre (Manresa), Ceretà (Puigcerdà), Guiu (La Seu) i Yelmo (Abrera).