La figura emblemàtica de José Sacristán evoca irremeiablement mig segle de la història del teatre i del cinema espanyol. Aquest intèrpret incombustible no pensa en la jubilació i ens obsequia en el seu dar-rer projecte amb una nova (i esplèndida) composició. Formentera Lady sembla concebuda a la seva mida, però, sortosament, és molt més que un vehicle de lluïment per a una estrella consagrada.

L' opera prima de Pau Durà (director teatral i actor en sèries televisives tan populars com Plats bruts i Merlí) ens apropa al Samuel, un vell hippy que es va instal·lar als anys 70 a Formentera i que sobreviu tranquil·lament en aquesta illa tocant el banjo en un bar. Però la seva plàcida existència es veu amenaçada sobtadament amb l'arribada de la seva filla, l'Anna, que li demana un favor: que es quedi una temporada el seu net, el Marc, perquè li ha sortit feina a França.

Ja sé que pensareu que està molt suada la fórmula del vell escèptic i rabiüt que es deixa guanyar finalment per la tendresa d'un infant. Però Formentera Lady va molt més enllà, afortunadament, dels clixés que anuncia una premissa argumental repetida en innombrables llargmetratges.

Durà (també apareix a la pantalla en un paper secundari) ens sorprèn gratament en el seu debut. El realitzador català ha teixit una comèdia amb rivets dramàtics que esdevé finalment un viatge deliciós perquè evita qualsevol emfatisme ensucrat, i la relació de la parella protagonista (una química perfecta entre el veterà Sacristán i el nen Sandro Ballesteros) regalima les dosis adequades de sensibilitat i sornegueria. És cert que el final està més que cantat (el guió no pretén ser original), però, no obstant això, Formentera Lady traspua una calidesa gens impostada i constitueix la remarcable estrena d'un jove director que caldrà seguir d'ara en endavant. Petita, però indubtablement encantadora.

Formentera Lady

Espanya, 2018. Drama. 85 minuts. Direcció i guió: Pau Durà. Intèrprets: José Sacristán, Nora Navas, Jordi Sánchez, Mireia Ros i Juli Mira. Pantalles: Manresa.