Louise May Alcott (1862-1888) ocupa un lloc en la història de la literatura per la seva llegendària Little Women, publicada el 1868, però aquesta escriptora fou, a més, una dona avançada al seu temps, compromesa amb els moviments abolicionista i sufragista. El cinema va contribuir decisivament, al llarg del segle XX, a difondre la seva novel·la més emblemàtica (i parcialment autobiogràfica) perquè tingués nombroses adaptacions a la pantalla gran, que ja s'iniciaren a l'etapa muda. Las cuatro hermanitas (Cukor, 1933), Mujercitas (LeRoy, 1949) i Mujercitas (Amstrong, 1994) són algunes de les versions més conegudes.
Greta Gerwig, una artista inquieta i polièdrica -actriu, guionista, cineasta-, signa la darrera reconstrucció en imatges d'una història molt popular. El film segueix les vicissituds personals i familiars de quatre germanes en l'agitada segona meitat del segle XIX als Estats Units. Jo, la més rebel i independent, aspira a triomfar com a novel·lista.
El tercer llarg de la realitzadora nord-americana -va excel·lir amb Lady Bird, un notori retrat adolescent- sobresurt, d'entrada, per una estructura narrativa, tan valenta com incisiva, que evita la linealitat del text original i, tot alternant els temps (present i passat), configura un puzle emocional i social que aporta a la lletra de la Louise May Alcott una càrrega malencònica, dolorosa i reflexiva.
El muntatge -ric i obert- possibilita, així, un diàleg continu entre els somnis inicials de les seves protagonistes i les seves frustracions posteriors, entre la calidesa més ingènua i la derrota més ombrívola. Gerwig també potencia sagaçment -i oportunament- la mirada femenina més combativa, i remarca especialmente la lluita de Jo i Amy, les germanes més creatives i inconformistes, en un univers fonamentalment masclista, on el matrimoni suposa pràcticament l'única sortida per a una dona que vulgui gaudir d'una autonomia econòmica.
Gerwig ens convenç en la seva primera -i sorprenent- incursió en el cine d'època perquè traspua una vitalitat irresistible i constitueix una glopada d'aire fresc en un tipus de cine on sovint les recreacions acurades es mengen el batec emocional més autèntic. D'altra banda, les pinzellades analítiques tenen l'ajustat contrapunt d'una elegància visual i d'una atmosfera musical evocadora, amb una banda sonora esplendorosa del gran Alexandre Desplat. Mujercitas sintonitza prodigiosament amb els temps de canvi del segle XXI.
MUJERCITAS Estats Units, 2019. Drama. 135 min. Direcció i guió: Greta Gerwig. Intèrprets: Sa-oirse Ronan (Jo March), Emma Watson (Meg March), Florence Pugh (Amy March), Eliza Scanlen (Beth March), Timothée Chalamet (Laurie Laurence), Laura Dern (Marmee), Meryl Streep (tieta March), Bob Odenkirk (Robert March) i Chris Cooper (Mr. Laurence). Pantalles: Bages Centre (Manresa), Avinguda (Puigcerdà) i Yelmo (Abrera).
