Un llargmetratge que aconsegueix un èxit popular, una fita que actualment està a l'abast de pocs escollits, genera sovint molts productes que intenten repetir la mateixa fórmula per poder atrapar els mateixos resultats comercials que el seu model. Verónica, el darrer i esplèndid film de Paco Plaza, tingué fa tres anys una notable repercussió. I ara ens arriba una alta obra espanyola terrorífica, Malasaña 32, que reprodueix indissimuladament el mateix esquema.

La pel·lícula ens apropa a la família Olmedo, que ha deixat el camp i s'ha instal·lat al barri de Malasaña, un dels indrets més populars i humils de Madrid. Poc després de la seva arribada, comencen a succeir tot un seguit d'incidents estranys i incomprensibles a la seva nova residència.

El primer projecte en solitari d'Albert Pintó (va codirigir fa tres anys Matar a Dios, una marcianada recomanable) està ambientada el 1976, un any emblemàtic a la història de l'Espanya moderna, poc després de la mort del dictador. Els al·licients (molt minsos) de Malasaña 32 rauen fonamentalment en la descripció del seu escenari social, que reflecteix encertadament la sordidesa i la grisor d'un horror quotidià. Però, dissortadament, el director català no malda perquè aquesta atmosfera realista (i torbadora) encomani el relat i li pugui insuflar una veu personal i genuïna. Pintó ha renunciat a aprofundir en aquest vessant i ha tirat pel dret, limitant-se a rodar, amb el pilot automàtic incorporat, l'enèsima mostra del subgènere de cases maleïdes.

La posada en escena està desproveïda d'ànim, i es redueix a una successió mecànica de tot un seguit d'ingredients visuals i sonors (la pilota rodolant, un volum eixordador acompanyant els cops d'efecte?) que a aquestes alçades difícilment sorprendran i inquietaran els afeccionats, més o menys coneixedors, del cinema fantàstic.

MALASAÑA 32 Espanya, 2020. Terror. 90 minuts. Direcció: Albert Pintó. Guió: Ramón Campos, Gema R. Neira, Salvador S. Molina, David Orea. Intèrprets: Begoña Vargas, Bea Segura, Concha Velasco. Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera).