Notícies | Críticas de Cine

CRÍTICA | «Les distàncies», veritat per totes les costures

Elena Trapé es confirma com una autora de primer nivell amb un retrat aspre, negríssim i saludablement antinostàlgic del cinema de retrobament d'amics
13-09-2018 09:53
0 vots
Miki Esparbé. IMATGE PROMOCIONAL

Miki Esparbé. IMATGE PROMOCIONAL

La cinematografia catalana s'ha revitalitzat ostensiblement l'última dècada amb l'eclosió d'una nova (i brillant) generació. La seva empremta femenina és més que significativa i, així, veiem que tot un seguit de joves realitzadores estan darrere d'esplèndids llargmetratges: Nedar, La plaga, Las amigues de l'Àgata, Júlia ist, Estiu 1993... Elena Trapé va debutar fa vuit anys amb Blog (una notable opera prima que no va tenir el reconeixement que es mereixia) i, després d'un llarg parèntesi, es confirma com una autora de primer nivell amb Les distàncies.
Quatre amics viatgen a Berlín per donar una sorpresa a un vell company, l'Àlex, que està a un punt de complir els trenta-cinc anys. Però el que havia d'esdevenir un cap de setmana alegre i reconfortant, degenera ràpidament en un malson.

L'autora barcelonina s'ha allunyat dels paràmetres dominants en el cinema de retrobaments d'amics (un vertader subgènere en què podem trobar títols com Reencuentro i Los amigos de Peter). No hi trobarem, doncs, ni un gram de sentimentalisme agredolç ni excessos de verborrea, en un retrat aspre, negríssim i saludablement antinostàlgic on les paraules son substituïdes sovint pels silencis incòmodos i les mirades esquives. L'absència injustificada de l'Àlex impulsa una crònica extremadament subtil (ni un rastre de retòrica) de desintegracions, pèrdues i derrotes, on un Berlín hivernal deixa de ser l'estendard de la ciutat energètica i màgica per convertir-se en l'escenari adient (amb una fotografia tenyida de tonalitats grises) d'una panoràmica desolada on van surant les restes d'un naufragi (generacional?).

Les distàncies (amb una excelsa Alexandra Jiménez i un contundent Miki Esparbé) traspua veritat per totes les costures amb una càrrega malenconiosa d'alta intensitat que configura un pessimisme existencial tan valent com clarivident.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook