Filippo Meneghetti (un autor nascut a Itàlia però format a França) ha tingut un debut més que prometedor amb aquesta notable Entre nosotras. Una obra realment singular i audaç perquè aborda una història d'amor doblement diferent: les seves protagonistes no només són dones, sinó que, a més, fa molts anys que han deixat enrere la joventut. Madeleine i Nina, ja jubilades, projecten anar-se'n a viure a Roma, la ciutat on es van conèixer. Però la primera no s'atreveix a sortir de l'armari (els seus fills encara desconeixen la seva orientació sexual) i el futur de la seva relació resta en un perillós suspens quan pateix un greu problema de salut. L'excel·lent pròleg ens presenta amb un lirisme oníric captivador un relat tardorenc que es desentén sortosament de tots els clixés melodramàtics. Entre nosotras destil·la un romanticisme poderós i veritable perquè, a diferència de molts llargmetratges que aspiren a penetrar en l'univers íntim, sap capturar una passió amorosa molt enganxada a la realitat quotidiana (i als seus condicionaments socials).

Meneghetti cisella el seu retaule intimista amb petits (i reveladors) detalls domèstics en què podem percebre amb una admirable contenció el dolor de Nina, la seva lluita desesperada per apropar-se a la seva amant i el preu (altíssim) que ha de pagar perquè els seus sentiments xoquen amb les regles dominants en una societat que es resisteix encara a acceptar la diferència. Un traç extremadament delicat regalima una sensibilitat cristal·lina que ens regala escenes commovedores. Les superlatives interpretacions de Martine Chevallier (un dels grans noms del teatre francès) i Barbara Sukowa (la protagonista de clàssics com Lola i Las hermanas alemanas) aporten una veritat emocional irresistible (la memorable seqüència final) a aquesta porcellana cinematogràfica.