Enriqueta Martí (1868-1913), coneguda amb el sobrenom de la vampira del Raval, ha omplert algunes de les pàgines més sòrdides de la crònica negra de Barcelona. Aquesta perdedora i supervivent dels barris baixos de la Ciutat Comtal fou acusada de cometre tota una sèrie de crims atroços. Però aquesta dona marginada fou realment una assassina en sèrie?
La vampira de Barcelona intenta respondre aquest i altres interrogants pertorbadors. El film arrenca el 1912, poc després de la desaparició d'una nena. Un jove periodista, Sebastià Comas, investiga aquest cas i va descobrint la implicació d'alguns dels integrants de l'elit barcelonina. La detenció d'Enriqueta Martí no respon a la necessitat de cercar un cap de turc perquè determinades personalitats oficialment respectables no quedin esquitxades?
Lluís Danés ha debutat en el terreny de la ficció amb una de les propostes més ambicioses, singulars i absorbents del darrer cinema català. Un creador polivalent que s'havia iniciat cinematogràficament en el gènere documental (destaca el seu notable Lluís Llach, la revolta permanent), però que, paradoxalment, s'ha decantat per un enfocament decidament antinaturalista a l'hora de recrear la Barcelona de la primera part del segle XX. El seu vessant artístic d'escenògraf multidisciplinari es percep nítidament en aquest thriller social, amb pinzellades terrorífiques, en què ens submergeix en un malson gòtic amb una textura visual deliberadament artificiosa (fusiona el blanc i negre i el color) que beu en les fonts de l'expressionisme alemany.
El director català ha teixit una atmosfera malsana i desassossegant que va més enllà de la personalitat maleïda de l'Enriqueta Martí, i ens desvela, amb una mirada crítica, les clavegueres del poder a la Barcelona de l'època. Desigual, però contundent i recomanable.
